El saben aquel que diu que dues senyores estan al parc amb els seus nens i una diu a l'altra "Escolti senyora, que el seu nen ha tret la llengua al meu". I l'altra replica: "Coses de nens, no passa res". I la primera respon: "Sí, però a veure com li paro jo l'hemorràgia, ara!". És il·lustratiu com pocs per parlar del nen-killer, un espècimen dels més perillosos; no perquè vagi pels parcs arrencant llengües, sinó perquè és així de violent. El nen-killer (o nena, encara més perillosa) és una mena de psicópata en miniatura que, a la mínima, pega, mossega o esgarrapa. I sempre se'n surt. No l'hem de confondre amb el nen animalot, amb més massa muscular i menys substància grisa, que pega i, en canvi, sempre l'enxampen. El nen-killer és més subtil; i, a més, és capaç de fer servir el nen animalot per executar els seus plans més vils.
Fa cara de no haver trencat mai un plat, quan en realitat pot fer miques la vaixella sencera. Amb una notable habilitat per tergiversar la realitat, dóna la volta a totes les acusacions contra ell per evidents que siguin, i sempre cau dret, com els gats.
La seva raó de ser? Doncs ni videojocs ni punyetes, ni yo soy rebelde porque el mundo me hizo así. La mala baba es porta dins. El nen-killer neix, no es fa; i el que és pitjor: creix. I com diria la mare de l'Spielberg veient Tiburón: "Sí, vamos a necesitar un barco más grande".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada