El pare de les criatures està content perquè li han regalat un petit conte il·lustrat que revela el secret de la felicitat. És la història d'una ovella que tot el dia menja herba, cuida els seus anyellets, fa una becaineta, torna a menjar herba i se'n va a dormir. Un dia, li pregunten a l'ovella què faria si tingués més temps, i l'ovella, després de reflexionar una estona, diu que menjaria més herba, cuidaria els seus anyellets, faria una becaineta més llarga, tornaria a menjar herba i se n'aniria a dormir. "I si et toqués la loteria?". I l'ovella rumia i respon: "menjaria més herba, cuidaria els meus anyellets, faria una becaineta més llarga, tornaria a menjar herba i me n'aniria a dormir".
El pare lletraferit s'ha emocionat perquè creu que aquest petit conte il·lustrat no podia encertar-la més: la felicitat està en les coses senzilles! Quina gran lliçó. I, amb tota la intenció, el deixa oblidat a la saleta, perquè els seus fills se'l trobin, el llegeixin encuriosits i, en la seva tendra innocència infantil, descobreixin que ser feliç costa ben poquet.
En arribar de l'escola, els nens troben el conte i se'l llegeixen. Primer la nena, després el nen. I el pare, impacient per compartir aquella revelació trascendental amb els seus fills, pregunta complagut què en pensen del llibre. Els nens es miren l'un a l'altre, se'l miren a ell i responen: "Però qué tonta, l'ovella aquesta, que no se n'adona que sempre fa el mateix?".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada