Pastanyes i Canallets

Gràcies a la globalització i a la mania que tot el que vingui dels Estats Units és cool –una paraula que, obviament, mola més que «guai»–, ja fa temps que la castanyada se’ns ha transmutat en halloween i que substituïm moniatos, castanyes i panallets per carbasses malèfiques i disfresses de terror. I aquí rau el secret de l’èxit d’aquesta festa entre els petits: que els canallets es poden disfressar de zombis, de bruixes, de fantasmes… de tot el que faci por! I estan encantats, esclar. En Fidelet, per exemple, que és un nano molt pràctic, agafa un llençol (net, per a desesperació de la seva mare) i es disfressa de fantasma. En Xavieret esgota tots els rotllos de paper higiènic del lavabo de casa, i tot i que el renyin (aquest nen desesperaria la mare d’en McGyver), creu que la seva disfressa de mòmia és la bomba. La Ramoneta s’ha vestit de bruixa amb una cosa satinada negra amb forats i llacets que ha trobat al calaix de la tauleta de nit de la seva mare, que s’ha posat tota vermella quan l’ha vista (“La meva mama flipa amb la meva disfressa”, explicarà a la senyu bocabadada), i l’Olegueret, que és molt de la ceba, diu que es difressarà de moniato mutant. Els pijets del cole, en canvi, amb el seu posat xulesc, s’han engominat els cabells, s’han posat trajo i corbata i ulleres de sol. Diuen que van de corruptes, que són els que fan més por de tots. I, fet i fet, són autèntics fantasmes…

Bona castanyada a tots!