Armes de dona

L’Eva Jota, àlies «Eva Guixots» perquè sempre pinta sortint-se de la ratlla, cada dia fa cara de pomes agres i no vol jugar amb ningú de P4 a l’hora del pati. S’asseu tota malcarada en un racó i espera que passin els minuts fins que torna a ser hora d’entrar a classe. Avui una altra nena, la Lena, ha decidit que jugarà amb l’Eva Guixots peti qui peti, perquè ja n’està farta de veure-la sempre allà sola en un racó, pobreta. S’hi ha acostat poc a poquet i li ha dit per jugar juntes. L’Eva Guixots ni se l’ha mirada. La Lena ha insistit una mica més, però la Guixots ha grunyit, amenaçadora. Toca retirada, Lena. I la petita s’allunya tota indignada. Què s’ha cregut la Guixots? Vendetta! I se’n va cap al nen cavernícola de la classe, en Jonathan, i li ordena que aixequi les faldilles a l’Eva Guixots. Així n’aprendrà! El nen cavernícola fa que sí amb el cap, s’acosta a la seva presa i compleix l’encàrrec com un sicari eficient. Faldilles amunt! L’Eva Guixots xiscla, crida, gemega i renega amb la cara vermella com un pebrot (on deu haver aprés tantes paraulotes?). El xivato de la classe, l'Arturet, que ho ha vist tot amagat darrera un arbre del pati, va directe cap a la senyoreta a informar. Però la Lena, que se n’adona, se li avança, es planta davant la senyoreta i li diu amb la seva carona més angelical: “Senyu, senyu, l’Arturet li ha dit al Jonathan que li aixequi les faldilles a l’Eva Guixots!”.

Publicat a Time Out Barcelona nº42