Malparits

Si és cert allò que diuen que darrere de tot gran home hi ha una gran dona, darrere de tot nen malparit hi ha un pare o una mare malparits. Comprovat. I no cal anar gaire lluny per trobar exemplars d’aquesta espècie. Un recent treball de camp m’ha dut a descobrir l’ínclit Àlex i la seva mare. A l’Àlex, per començar, no li dóna la gana de relacionar-se amb els nens de la classe que parlen català. Ha muntat el seu grupet,

del qual és líder, i margina la resta amb tot l’orgull d’un petit mascle alfa. Ahir, sortint de classe, un dels descastats, en Blai, va intentar integrar-se jugant a cotxes amb l’Àlex i el seu seguici mentre les mares xerràven.

A l’instant, l’Àlex va començar a bramar, dient que en Blai l’havia pegat.

En Blai, pobre, que no és famós perquè se li escapi la mà fàcilment, no entenia res. La mare de l’Àlex consolava el seu fill dient-li “seguro que el nene lo ha hecho sin querer” i el nen, sanglotant entre llàgrimes de cocodril, que no, que ho havia fet expressament. Llavors la mare, sense tallar-se ni un pèl, va i li salta “Pues si tu ves que un niño te pega, pégale tú más fuerte”. Apa! I després, mossega-li l’orella!, que afegiria la mare del Mike Tyson. I si no t’entén, crida més fort! I ull per ull i dent per dent! I hay dos líneas de investigación! Decididament, amb espècimens com aquests, quin gran futur li espera a la humanitat.

Publicat a Time Out Barcelona nº37