divendres, 3 de juliol del 2009

Papa, pipííí!


Ara que ja va sense bolquer, la Pepa, de dos anyets, ha après fa poquet a avisar quan té ganes d'anar al lavabo. Un petit pas per a ella i un gran pas per a la humanitat, que diria la mare del Neil Armstrong. Els seus pares estan molt contents, i ho troben superpràctic: són al sofà veient la tele i un concís "papa, pipí" els indica que han de dur-la corrents al lavabo. No sempre hi arriben a temps, però la nena avisa, i això és el que importa.
La petita ho troba d'allò més divertit. Una paraula seva i tot déu es movilitza al ritme de la musiqueta del Benny Hill per portar-la al lavabo cagant llets abans no s'ho faci a sobre; sobretot si ha dit "Caca". De fet, tan divertit ho troba que, de tant en tant, diu la paraula màgica només per veure'ls córrer; i quan arriben al lavabo i l'asseuen a la tassa, se'ls queda mirant amb cara desconcertada i murmura "Oh! Ada no sudt!", per tornar a donar la veu d'alarma just al moment en que tornen a seure al sofà.
L'altre dia va esperar que el seu pare s'enfilés a dalt de tot d'una escala a canviar una bombeta. "Papa, caca", va dir de cop. El pare es va fotre de lloros baixant a tota pressa i encara va una mica coix. Sembla que des de llavors l'han clissada, perquè ja no li fan tant de cas. Per això, després de tres avisos, ha decidit fer-s'ho a la catifa persa del menjador. Que n'aprenguin, home!

Publicat a Time Out Barcelona nº52

3 comentaris: