Campaments d'estiu

Campaments d'estiu: una barreja entre Gran Hermano, la mili i South Park. Nens i nenes conviuen plegats amb monitors als que intenten torejar-se des del primer minut. Aviat veus qui és qui: els líders, els eterns números dos, els llepaculs, els rebels, el solitari...; i com s'organitzen: els lobbys de nenes, l'ONG dels enyorats, les aliances dels dèbils i 'la màfia'; un grupet que marca el territori, controla el menjador i lidera opinió a les activitats. Són els que tallen el bacallà (o el pollastre rebossat, pel que fa al cas). Però ull, que aquesta màfia no és més que una cortina de fum. Existeix un altre grup que, sense fer tant de soroll, en fa de molt més grosses: els nerds.

Poc populars i ens hàbils socialment, els nerds va al seu rotllo i són del tot imprevisibles. En una ocasió, inspeccionant habitacions, veig que la colla dels nerds, que dormen tots junts, tenen tota la roba pel terra. "Ei, que no teniu armaris o què?", els renyo. "Es que hem fet un terrari a l'armari, senyu". I m'ensenyen el merder de sorra, herbotes seques i insectes que han muntat a les prestatgeries. Capgrossos dins un bol d'aigua pudenta, formigues, un escarabat coix... M'informen que la joia de la corona és una Mantis, que em mostren satisfets: "la creuarem amb l'escarabat i després mirarem com se'l menja", proclamen. Un que fa ulls de boig explica seriós que volen arrencar les antenes a les formigues "per veure si així es maten entre elles" (tot en nom de la ciència, esclar), i un tercer suggereix que hi col·labori mentre un altre tanca la porta i la resta de petits mengeles em rodegen... Estic perduda!

Publicat a Time Out Barcelona nº29

Nota: dedicat als companys de summercamps!