divendres, 12 de juny del 2009

Preludi d'estiu


Caravana. I la ràdio diu que n'hi ha per estona, que les cues són quilomètriques. Quin pal. I els nens, cada vegada més pesadets. Maleït el moment que vau decidir passar el cap de setmana a la platja. "Per desconnectar", deia la teva dona. Amb una tornada així, la desconnexió –relativa, doncs els nens no han deixat de barallar-se en tot el cap de setmana– se'n va a fer punyetes. Si això és un preludi del que t'espera a les vacances d'estiu, que et diguin on has de signar per tornar a la feina ara mateix.
De cop i volta te n'adones que fa estona que els nens callen, i mires pel retro a veure si dormen. Doncs no. Estan fent llengotes per la finestreta al nen del cotxe del costat; que respon amb ganyotes. Els teus s'hi tornen. L'altre enganxa burilles al vidre i gesticula dient-los que són per a ells. Els teus li fan botifarra. L'intercanvi gestual va pujant de to, però és divertit, i no pots evitar riure; com a mínim, no fan soroll!
El nen de l'altre cotxe t'ha vist riure i et mira, desafiador, amb la mà al costat de la cara i el dit del mig ben dret. ¿Però què s'ha cregut aquest mico? Li treus la llengua i li tornes el gest, amb tota la mala llet del món. El nen es gira i et dedica un calvo. Ah sí? I just quan ets a punt de tornar-li el calvo, veus la cara de la seva mare, que et mira escandalitzada; i com el pare ha sortit del cotxe i ve directe a trencar-te la cara. "Papaaaaaa, quan falta per arribaaaar?", se't queixen els nens.

1 comentari:

  1. Et podria fornir d'anecdotes ....
    Bona feina, veig que segueixes fidel al teu estil.

    Salut
    Snuggles

    ResponElimina