dissabte, 25 de juliol del 2009

De tirans i insurrectes


Fa temps que viuen sota la dictadura dels cereals de marca per esmorzar, que no veuen altra cosa a la tele que el canal 24 hores de dibuixos animats i que al cotxe no s'escolta res més que el disc del Club Súper 3. Anys que no van de vacances on volen perquè toca recórrer tots els parcs temàtics de la península i mesos que el menú del cap de setmana es redueix a pizza i macarrons. O macarrons i pizza. No poden convidar amics a sopar perquè el nen els fa quedar malament superant-se gamberrada rera gamberrada, com el dia que es va pixar a la vichyssoise. Tampoc no van a sopar tots dos a un restaurant perquè, a la primera forquillada, la cangur els truca dient que no pot més i que marxa.
Però el més sorprenent de tot és que, lluny de castigar-lo, el deixen fer! Que si no volen reprimir-li els instints, que si en aquesta edat no se'ls poden posar límits, que si han d'experimentar... Tard o d'hora la cosa havia de petar i després d'una nit que no li han fet ni cas cada cop que els cridava, el nen s'ha llevat indignat, ha entrat al menjador disposat a muntar el numeret, i s'ha quedat de pedra en veure que per esmorzar tenia els espinacs que no havia volgut per sopar, que la tele ja no hi era i que a la paret de sobre el sofà hi havia una pintada que amb grans lletres vermelles deia "LLIBERTAT PARES OPRIMITS!".

Publicat a Time Out Barcelona 58

1 comentari:

  1. Això és un autèntic microrelat... Molt ben lligat, com de costum en aquestes canallades :)

    ResponElimina