diumenge, 8 de març del 2009

Zombius Domesticus


¿Qui no ha vist mai una pel·lícula de zombis? Aquells éssers mig morts, mig vius, que ronden pel món com ànimes en pena. Són terrorífics. Però hi ha un tipus de zombis, el zombius domesticus, que no fan por; més aviat inspiren compassió. 
Els reconeixereu per la seva mirada ullerosa, els moviments gairebé automàtics i pel cansament i la mala llet que arrosseguen. Sempre, sempre tenen son i estan trinxats, especialment les femelles. I és que les cries dels zombius domesticus, quan són ben petites, tenen uns hàbits nocturns molt peculiars: es desperten cada dues o tres hores bramant i cridant. De vegades és perque tenen gana; de vegades perque tenen set; i d'altres, caca o que s'han pixat. Si no, és culpa dels còlics, i si no són els còlics, ja no queden explicacions lògiques (a no ser que ho facin per tocar els collons). El cas és que, quan els pares de la petita bèstia han solucionat la incidència en qüestió, han pogut aclucar l'ull i es relaxen, un plor que esclata com una alarma antiaèrea els recorda que la cosa no acaba aquí... i que no tornaran a dormir vuit hores seguides mai més a la vida.
Tot i que el cansament faci que els zombius domesticus semblin mansois, no us en refieu ni un pèl. Poden tornar-se molt agressius, sobretot si els hi dius que t'has llevat a les dues del migdia perquè ahir vas sortir de copes.

Publicat a TimeOut Barcelona 32

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada