“Papa, se’m mou una altra dent!” exclama cridant tota esverada la reina de la casa mentre amb la mà aparta d’una revolada el diari que fins ara el pare llegia tan tranquil. “El ratonsitu Pérez m’haurà de deixar un regalet!”, ha afegit triomfant. “Marinúria, ja tens deu anys. No ets una mica gran per això?”, li ha dit el pare. Ni cas. “Fixa’t, papa, es mou tant que podria caure’m avui mateix”. El pare, sense ànim de cedir, torna a la càrrega molt seriós: “Marinúria, et dic que ets massa gran per aquestes coses. Ja t’han caigut moltes dents. No tindràs un regal per totes i cada una”. Ui! això a la Marinúria no li ha agradat gens, però en lloc de recòrrer a l’estratègia de la llagrimeta i el rampell, la nena se’l mira als ulls i, freda i calculadora, li diu: “Papa, t’estic avisant amb temps. Me la puc arrencar avui, que és diumenge i està tot tancat, i no tindràs temps de comprar-me res”. Però què s’ha cregut la nena aquesta? El pare, enfadat, li diu que ja n’hi ha prou, que està castigada. “Però tindré regal o no?” insisteix la nena, amb to amenaçador. “Ja t’he dit que ets massa gran; i punt!” respon ferm el pare. “Papa, no voldràs que la meva germana petita perdi la il·lusió tan aviat si algú li diu qui deixa els regalets, oi que no?” insinua la petita xantatgista. Touché. “Digues-li al ratonsitu que em pot deixar el regal en efectiu”, ha rematat satisfeta.
Publicat a Time Out Barcelona n.64
Aquesta nena no es deu pas dir Aguirre de cognom, no?
ResponEliminaPobres criatures! aprenen abans a fer xantatge emocional als pares que a expressar sentiments naturals i espontanis propis de l'edat de la innocència.
ResponEliminaSuposo que aprenen amb l'exemple!