Mamma mia!

Mamma mia, la mama! Aquest ésser entre superheroïna i ídol intocable és millor que les fades dels contes i més sàvia que les professores de l'escola. Espanta els monstres de sota el llit, cura els mals de panxa i fa els millors macarrons del món. La mama tot ho troba, tot ho arregla i tot ho cura. I l'Edipet ho té claríssim: la seva és la millor de totes.

A casa l'Edipet, però, això comporta més d'una situació incòmoda. La frase "Tu no, la mama" fueteja sovint l'oïda d'avis, tiets i padrins, pobres comparses que no tenen res a pelar al costat d'aquesta semideesa que tot ho pot; però sobretot matxaca l' oïda del pare que, al costat de la supermama, s'ha convertit en el papa invisible; just al revés que a Los Increíbles. I és que cada vegada que el pare de l'Edipet intenta fer alguna cosa amb el seu fill, com ara dur-lo al cine o a xutar al parc, el nen acaba repetint entre gemecs i sanglots allò de "Jo vull la mamaaa"; i au, cap a casa!

Tothom diu que ja li passarà quan creixi, però el pobre pare no ho porta gaire bé. Potser per això avui se li ha dibuixat un somriure pèrfid quan ha sentit el final d'una discussió entre el seu fill i un amiguet. "La meva mama sap més coses i és més divertida que la teva", deia l'Edipet tot repel·lent. "Però la meva és més guapa", replicava l'amiguet. "Qué dius! La més guapa és la Beyoncé!", ha sentenciat l'Edipet, categòric.

Mamma mia, la Beyoncé...