L'Stòitxkov

"Papa, qui és l'Stòitxkov?" pregunta la veueta. El papa agafa aire, mira al cel buscant la il·luminació de sant Joan Gamper, s'aclareix la gola i explica que l'Stòitxkov era un davanter del Barça que agafava la pilota i no la deixava fins que feia gol, que era indomable i que formava part del gloriós dream team. "El què?". A la veueta això li sona a xino. I el pare, fent un esforç per no prendre's la pregunta com una blasfèmia, es posa dret, mà al pit, i recita l'alineació complerta del dream team pel nen i el seu amiguet, que fan cara rara fins que senten el nom d'en Guardiola. "No, papa, aquest senyor és l'entrenador del Barça!".

"Senyor? Però si és més jove que jo!", pensa el papa acollonit. I com riuen els nens quan els hi diu que el Schuster havia jugat al Barça! "Apa, papa, si aquest entrenaba al Madrit!" diu el nen. "No hase falta que dises nada más!" afegeix l'amiguet, i tots dos es pixen de riure.

"Això no pot ser!", remuga el pare indignat. I comença a parlar de les quatre lligues seguides del dream team i de la Copa d'Europa; i no prou satisfet, intenta recrear el gol d'en Koeman ("L'entrenador patata del Valènciaaa!", riuen els nens) a Wembley amb un coixí del sofà... i es fa un pinçament a l'esquena. Els dos nens es posen a enganxar cromos fent veure que no el veuen. "El teu pare sempre fa aquestes coses?".

I el pare no sap si li fa més mal el pinçament o saber que els seus ídols s'han fet grans, i que no només els futbolistes són més joves que ell, també ho comencen a ser alguns entrenadors. Sic transit gloria mundi.

Publicat a Time Out Barcelona nº36