divendres, 18 de desembre del 2009

El ros i blanquet

Llumetes al carrer, gent per tot arreu, nadales a tota castanya que aniquilen qualsevol voluntat d’estalvi, i la dèria dels regals. No haviem quedat que hi havia crisi? Mentre fas cua entre cops de colzes i empentes per comprar els torrons, perquè aquest any el lot de l’empresa era misèrrim, la nena, que s’avorreix, pregunta: “Papa, i per què és Nadal?”. Agobiat com estàs només et falta entrar en un bucle de per quès interminable. “Pregunta-li a la teva mare”, has contestat de mala gana. “M’ha dit que t’ho pregunti a tu”, replica amb veueta repel·lent. Qué bandarra, la teva dona, com sap treure’s els marrons de sobre! “Doncs mira,” –vas al gra– “per Nadal es celebra el naixement de Jesucrist”. La nena et mira bocabadada. “El ros i blanquet és Jesucrist? Però aquest senyor va existir?” demana amb sorpresa. “Alguns diuen que sí i alguns diuen que no, depén”, contestes secament. “Ah, és com Pare Nadal i els Reis Mags?” pregunta. “Més o menys”, respons sense ganes d’allargar-te. “I com el el Caga Tió?” insisteix. “Sí”, contestes. “I porta regals per Nadal?” s’interessa. Rebufes. “Doncs sí, si et portes bé i calles, porta regals”, respons malhumorat per tancar el tema d’una vegada. A la nena li brillen els ulls: això del Nadal és la bomba, cauen regals per tot arreu! “Papa, i al Jesucrist aquest he de deixar-li un got de vi i galetes com als Reis Mags o donar-li laxant perquè cagui regals com el Tió?”

Publicat a Time Out Barcelona nº 49-50

2 comentaris:

  1. Un bon complement per a les canallades:

    http://carrermajor.blogspot.com/2009/12/cataleg-de-pares.html

    ResponElimina
  2. A mi el David em va demanar si la història de Jesucrist era com una llegenda. D'aquelles que encara que no siguin veritat són boniques d'escoltar.
    I li vaig dir que si!

    ResponElimina