A classe d'anglès extraescolar, els de quart juguen a endevinar paraules fent mímica. Qui falla, paga penyora. Uns cedeixen l'estoig i d'altres la carpeta o l'anorac, i al final del joc toca recuperar-ho fent alguna cosa ridícula que l'equip guanyador tria. Avui han jugat nens contra nenes –és el que volen sempre– i han guanyat les nenes. Després de celebrar-ho victorejant i fent llengotes als nens, primer han decidit que per tal de recuperar els objectes, calia fer el monkey. Esverades pel triomf, en un moment d’inspiració, han demanat als nens que fessin el number eight amb el cul (i el twenty two, i l’eighty eight…) i es pixaven de riure. Pobres nens. Per què a ells no se’ls acudeixen aquestes coses quan guanyen? En Gerard, amb una pila de penyores a recuperar, ha suat fent tots els números amb el cul, però a l’hora de sortir encara li faltava recuperar l’anorac. La senyu ha dit que li tornessin, que ja era tard, però una nena ha replicat inmediatament que ni parlar-ne, que en Gerard també havia de pagar penyora per l’anorac. I mentre discutien esverades el què, una espontània ha cridat fora de si: “Que es baixi els pantalons!” La senyu, convençuda que el nen no ho farà, comença a organitzar la fila i es queda blanca quan en Gerard, dret sobre la taula, s’abaixa pantalons i calçotets i comença a remenar el cul. “Estriptís!” xisclen esveradíssimes les nenes. “Guapo!” xiscla l’espontània. La senyu tanca fort els ulls i només pensa quina explicació donarà als pares demà, quan hagi corregut la veu…
Dedicat als amics mestres ;-)
Publicat a Time Out Barcelona nº56
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada