Conec un petit Woody Allen. No ho dic perquè es posi neuròtic o faci acudits de jueus, sino perquè darrerament està especialment sensibilitzat amb la seva salut, sobretot ara que hi ha tota aquesta histèria de la grip A. Resulta que ell ha passat la setmana refredat, amb febre i amb mal de panxa, i avui és el primer dia que, ja recuperat del tot, torna al parc a retrobar-se amb la seva colla d’amics; però encara fa el posat afectat i patidor de l’etern convalescent. Quan un dels seus col·legues del sorral li pregunta com està, ell se’l mira fent-se l’interessant i, tot digne, respon: “Tinc tos i la sodda pica”. I remata l’explicació amb un parell de dramàtiques estussegades mentre marxa capcot en direcció al gronxador. Allà, es gronxa amunt i avall, fins que arriba una veïna: “Ja et trobes millor, guapo?”. I el petit posa cara de circumstàncies. “Tinc mocs i vedtígen” i baixa del gronxador per acostar-se al grup de nenes que berenen assegudes a un dels bancs de fusta. Totes porten entrepans d’allò més suculents: pernil serrà, formatge, fuet… Però, ai!, els ulls del nostre petit s’han quedat fixats en el bocata de nutella que porta la nena més petita. La panxa li ha fet un rugit de lleó i el seu instint depredador, la resta: amb un moviment ràpid li ha pres l’entrepà a la nena, que s’ha posat a bramar. Mentre el renyen, el veiem replicar amb tota la cara bruta de xocolata: “És que tinc la grip A i no hi sento gaide bé”.
Publicat a Time Out Barcelona nº45
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada