El Pistoles

Els pares del tercer segona, molt conscienciats amb el medi ambient, el comerç just i l’equilibri d’un món sostenible han volgut educar el seu fill en els valors més solidaris. Perfecte. Han mirat d’estalviar-li els jocs bèl·lics, els dibuixos animats violents i el llenguatge sexista. Difícil. Li han explicat amb molt de tacte que no tots els nens del món són tan afortunats com ell, que molts es veuen obligats a cosir pilotes de futbol sota una palmera tot el dia i d’altres a fer maons, i que no tenen la sort de poder anar a l’escola a aprendre coses. Dramàtic. Que la guerra és una calamitat i les armes, un invent retorçat d’alguna ment diabòlica, i que tant de bó el món se les pogués haver estalviades.

Per això encara no s’han recuperat de la impressió quan avui, el nen –que té tres anys i mig–, tornant de l’escola els hi ha explicat tot content que a l’hora del pati tots els nens –i nenes– de P3 juguen “a pistoles”. Astorats primer i indignats després, els pares li han preguntat que qui els hi havia ensenyat aquest joc. “Un nen de la classe que li diem el Pistoles”, ha contestat el seu fillet tot innocentó. I ha afegit que el nen en qüestió, el Pistoles, sempre els pressiona a tots per jugar-hi. “I vosaltres què li dieu a aquest nen?”, ha preguntat el pare, escandalitzat. “Nosaltres el matem”, ha sentenciat el petit.

Publicat a Time Out Barcelona nº46