Barcelona, 8:30 del matí. Primer dia d’escola. La mare batalladora lluita perquè el seu fill esmorzi i no faci tard. El nen no es volia llevar ni vestir i ara es nega a beure's la llet. A la ràdio comenten que aquest any el curs escolar comença amb un ordinador portàtil per a cada nen i una tertuliana molt esverada diu que això és genial, i que a Suècia ja fa temps que ho fan; perquè a Suècia saben fer molt bé les coses, no com aquí. El locutor aporta una dada sobre el fracàs escolar i la tertuliana salta de seguida dient que a Suècia això no passa, perquè a Suècia són molt civilitzats i tenen un gran sistema educatiu. I que els nens suecs són molt llestos i molt ben educats… només li falta dir que se’ls veu més nets, de tan rossets i blanquets. “És un gran país, Suècia!”, sentencia amb l'entusiasme delirant propi d’en Pajares, l’Esteso i tota una generació que es delia per sucar amb les sueques. I mentre la mare batalladora negocia amb el seu fill si s’acaba o no la llet, que faran tard, pensa que els nens suecs deuen ser perfectes i que potser això de l’ordinador és el primer pas perquè els nens d’aquí siguin cada vegada més suecs; i es mira el seu petit canalla esperançada. Estocolm, 8:30 del matí. Primer dia de skola. La moder batalladora lluita perquè el seu son esmorzi i no faci tard. El nen no es volia llevar ni vestir i ara es nega a beure's la mjölk...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada