tag:blogger.com,1999:blog-26364854987012307772024-03-13T20:58:34.544+01:00CANALLADESTextos i dibuixos: Raquel Garcia UlldemolinsRaquel guhttp://www.blogger.com/profile/08003546008496662300noreply@blogger.comBlogger49125tag:blogger.com,1999:blog-2636485498701230777.post-75571187963075740772010-06-09T12:17:00.003+02:002010-06-09T12:18:49.085+02:00CANALLADES a CRIATURES.CAT!<span class="Apple-style-span" style="font-size: large;">Atenció! Ara trobareu les Canallades de cada setmana a </span><span class="Apple-style-span" style="font-size: x-large;">www.criatures.cat</span>Raquel guhttp://www.blogger.com/profile/08003546008496662300noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-2636485498701230777.post-63698458317093740132010-05-12T12:37:00.002+02:002010-05-12T12:39:14.317+02:00Cria corbs...<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://4.bp.blogspot.com/_NmAiB38Giw8/S-qFNGXHlMI/AAAAAAAACR0/JL5FHLTow1Q/s1600/cria+corbs+rgb.jpg"><img style="float:right; margin:0 0 10px 10px;cursor:pointer; cursor:hand;width: 243px; height: 320px;" src="http://4.bp.blogspot.com/_NmAiB38Giw8/S-qFNGXHlMI/AAAAAAAACR0/JL5FHLTow1Q/s320/cria+corbs+rgb.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5470331157487260866" /></a><p class="MsoNormal"><span style="font-family:Helvetica;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: small;">El pare del primer quarta, separat, és un home culte, ateu i sense prejudicis culturals. Li ha costat sang, suor i llàgrimes (i hores de teràpia) desprendre’s dels tics dogmàtics d’una educació catòlica d’escola de capellans; del concepte de culpa, del de pecat o del dels mals pensaments, però ho ha fet. Manté una relació fàcil i civilitzada amb la seva ex, és un pare modern i té una existencia mitjanament feliç. Políticament desenganyat, però, ha redecorat la seva vida –com diu el proverbi suec– canviant quatre cosetes de lloc a casa. Però ara el pare del primer quarta està trasbalsat perquè aquest cap de setmana que li tocaven els nens, els molt canalles han torpedinat la seva línia de flotació. Tot ha vingut per unes làmines de dones nues, reproduccions d’obres de grans pintors, que s’ha penjat al dormitori. “Papa, per què col·lecciones dibuixos de dones despullades?”, ha preguntat tot seriós el nen, que té nou anys. “És art, fill meu”, ha contestat ell tot solemne. “Ecs, quin fàstic, això no és art, és una </span><i><span class="Apple-style-span" style="font-size: small;">guarrada!</span></i></span><span style="font-family:Helvetica;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: small;">”, ha sentenciat la nena, que té un parell d’anys més. “Però què dius, filla? Un cos nu és bonic”, ha argumentat el pare. “No, papa, és </span><i><span class="Apple-style-span" style="font-size: small;">asquerós</span></i></span><span style="font-family:Helvetica;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: small;">”, l’ha corregit el nen amb cara de fàstic. El pare del primer quarta no se’n sap avenir: com poden haver sortir tan conservadors? Però si els han educat com cal! I els petits inquisidors parlen baixet i li llencen mirades de reprobació. Estan a punt d’excomulgarlo. Per viciós. Per marrano. Per tenir làmines de dones nues al dormitori. “Doncs és el meu dormitori i m’hi penjo el que em dona la gana!” –ha replicat el pare amb indignació. I amb un estirabot preadolescent, s’hi ha tancat amb un cop de porta.</span><o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal"><span class="Apple-style-span" style="font-family:Helvetica, serif;"><b><span class="Apple-style-span" style="font-size: x-small;">Dedicat al pare del primer quarta ;)</span></b></span></p> <!--EndFragment-->Raquel guhttp://www.blogger.com/profile/08003546008496662300noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-2636485498701230777.post-62123535157567541252010-05-04T16:50:00.002+02:002010-05-04T16:53:15.419+02:00Jo ho sé tot i tu no<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://3.bp.blogspot.com/_NmAiB38Giw8/S-A0mtlGcfI/AAAAAAAACRs/BYviNoL9kb0/s1600/tot+ho+sap.jpg"><img style="float:right; margin:0 0 10px 10px;cursor:pointer; cursor:hand;width: 242px; height: 320px;" src="http://3.bp.blogspot.com/_NmAiB38Giw8/S-A0mtlGcfI/AAAAAAAACRs/BYviNoL9kb0/s320/tot+ho+sap.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5467427787302662642" /></a><p class="MsoNormal"><span style="font-family:Helvetica;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: small;">La Rafeleta Tothosap és el prototip més rabiós del petit canalla setciències. No cal que li expliquis res perquè ja sap de tot: més que els seus amics i més que els pares dels seus amics, no admet que ningú li ensenyi res i no tolera que li portin la contrària, perquè a casa seva estan en possessió de la veritat absoluta i això ja la coloca per sobre dels simples mortals. I és que la nena va pel món enarborant la bandera familiar de la supremacia intel·lectual; i els demés, a callar. Sap tot el que explica la mestra a classe, coneix el final de tots els contes i fa saber en to condescendent als seus petits companys que ells, malauradament, no són intel·ligents. Riu i fa que no amb el cap cada vegada que algun diu la seva a classe. La seva manera de pensar sempre és la bona i els demés estan tots equivocats; parlin del que parlin. Uf, no voldria trobar-me-la en una feina quan sigui gran, la Rafeleta! No us perdeu el sistema que fa servir per tal de catalogar els adults. Segons ella, els que tenen una professió amb un nom ben llarg i complicat d’escriure, com els seus pares, són els més intel·ligents de tots; la resta, </span><i><span class="Apple-style-span" style="font-size: small;">mindundis</span></i></span><span style="font-family:Helvetica;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"> de segona. Potser per això avui a classe quan la mestra els ha preguntat un per un que què volien ser de grans i el Ramonet ha dit que ell, de gran, seria tècnic superior de tocs a l’esfèrica i propulsor de cuirs rodons al fons d’una xarxa, la Rafeleta ha fet ullets i parpellejant vint-i-cinc vegades seguides li ha comunicat que a partir d’ara són </span><i><span class="Apple-style-span" style="font-size: small;">nòvios</span></i></span><span style="font-family:Helvetica;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: small;">. </span><o:p></o:p></span></p> <!--EndFragment-->Raquel guhttp://www.blogger.com/profile/08003546008496662300noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-2636485498701230777.post-82674654263494215462010-03-26T13:52:00.003+01:002010-03-26T13:56:09.327+01:00Serà un geni!<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://4.bp.blogspot.com/_NmAiB38Giw8/S6yugEEdzwI/AAAAAAAACHo/dNb81grNvzU/s1600/ser%C3%A0+un+geni.jpg"><img style="float:right; margin:0 0 10px 10px;cursor:pointer; cursor:hand;width: 242px; height: 320px;" src="http://4.bp.blogspot.com/_NmAiB38Giw8/S6yugEEdzwI/AAAAAAAACHo/dNb81grNvzU/s320/ser%C3%A0+un+geni.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5452925114710347522" /></a><p class="MsoNormal" style="margin-right:-14.55pt"><span style="font-family:Helvetica;"><span class="Apple-style-span" style="font-size:small;">Música de mozart, </span><i><span class="Apple-style-span" style="font-size:small;">babyeinsteins</span></i></span><span style="font-family:Helvetica;"><span class="Apple-style-span" style="font-size:small;">, mètode Doman… ensinistrar futurs genis es l’obsessió de molts pares. N’hi ha que dissimulen i n’hi ha que no es tallen ni un pèl. Un d’aquests m’obre la porta, tot atrafegat. Du cartolines a les mans i un full de gomets a la boca “</span><i><span class="Apple-style-span" style="font-size:small;">Pafa, pafa, fom a la fala</span></i></span><span style="font-family:Helvetica;"><span class="Apple-style-span" style="font-size:small;">”. I el segueixo. Deu estar jugant amb el nen, penso. Pero no. Sobre la taula hi ha una pila de cartolines blanques i una caixa grossa plena de gomets. S’asseu, es treu els gomets de la boca i els va enganxant a les cartolines. Com que és mestre de pretecnologia, imagino que prepara material per la classe del dilluns (és que treballa a l’escola pública), però tampoc. M’explica que allò és un nou sistema per a estimular l’inteligència del seu bebé. Es tracta d’enganxar un gomet a la primera cartolina, dos a la segona, i així fins arribar a cent gomets a la cartolina número cent. “Després les vas ensenyant al nen cada dia a la mateixa hora”. I afegeix, tot emocionat: “I fixa’t que totes les cartolines ténen forma de rectangle auri!”. Només faltava que em digués que les havia beneïdes en Punset. </span><span class="Apple-style-span" style="font-family:Georgia, serif;"><span style="font-family:Helvetica;"><span class="Apple-style-span" style="font-size:small;">“El meu fill serà un geni i es dedicarà a les finances” –sentencia estarrufat– “i conduirà un mercedes i viurà a Pedralbes”. Tot seguit, em dedica una demostració pràctica i comença a ensenyar-li cartolines al nadó. “Mira! Mira com s’hi fixa!”, crida tot esverat. A la quarta cartolina, però, el bebè fa una glopada enorme sobre la cartolina… i sobre les finances, el mercedes, i la casa de Pedralbes. Geni de les finances? El teu fill serà </span><i><span class="Apple-style-span" style="font-size:small;">okupa</span></i></span><span style="font-family:Helvetica;"><span class="Apple-style-span" style="font-size:small;">!</span></span></span></span></p><p class="MsoNormal" style="margin-right:-14.55pt"><span class="Apple-style-span" style="font-family:Helvetica, serif;"><span class="Apple-style-span" style="font-size:x-small;">Publicat a </span><i><span class="Apple-style-span" style="font-size:x-small;">Time Out Barcelona</span></i><span class="Apple-style-span" style="font-size:x-small;"> nº30</span></span></p> <!--EndFragment-->Raquel guhttp://www.blogger.com/profile/08003546008496662300noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-2636485498701230777.post-64862703893868251392010-03-19T17:32:00.004+01:002010-03-19T17:45:19.804+01:00És la jungla!<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://3.bp.blogspot.com/_NmAiB38Giw8/S6Op0aXgcOI/AAAAAAAACHg/6uRz1ihZadc/s1600-h/JUNGLA+rgb.jpg"><img style="margin: 0pt 0pt 10px 10px; float: right; cursor: pointer; width: 242px; height: 320px;" src="http://3.bp.blogspot.com/_NmAiB38Giw8/S6Op0aXgcOI/AAAAAAAACHg/6uRz1ihZadc/s320/JUNGLA+rgb.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5450386691944640738" border="0" /></a>Per fi sembla que arriba el bon temps, i amb ell un munt de propostes a l’aire lliure per als més petits: festivals de titelles, circs ambulants, ludoteques… Genial! Per fi podreu arrencar-los del sofà on s’han enquistat a veure <span style="font-style: italic;">tele</span> tot l’hivern. Feliços, marxeu plegats a gaudir d’un bon espectacle infantil al carrer. Fa un bon dia, els nens semblen encantats amb la idea i per uns instants el cap de setmana s’ha convertit en una d’aquelles <span style="font-style: italic;">pelis</span> familiars americanes on tot és perfecte. Però no podia durar gaire, la cosa. I és que no comptàveu amb els petits depredadors de la jungla urbana, habituals en aquest tipus d’actes a l’aire lliure especialment quan són gratuïts. No abunden, però es fan notar. Tot ha estat arribar al festival i trobar-se amb l’espectacle paral·lel que solen oferir aquestes <span style="font-style: italic;">alimañas</span>, que diria la mare del Rodríguez de la Fuente: marcar territori a cops de colze, empentar per col·locar-se al davant de tot, colar-se a l’últim moment, boicotejar l’espectacle, emprenyar els actors per fer la gracieta… I no espereu que els seus pares els hi diguin res. És més: pobre de tu que els cridis l’atenció, perquè llavors el pare de l’alimaña muta en entrenador de fútbol <span style="font-style: italic;">chusquero</span>; la mare, en <span style="font-style: italic;">cheerleader</span> histèrica i ja la tenim <span style="font-style: italic;">liada. </span>“Amb el meu nen no t’hi fiquis!”, t’escup el progenitor amb sorna <span style="font-style: italic;">carajillera</span>. Discutiu, puja el tó, se’t dispara la pressió i acabeu marxant cap a casa renegant i engegant a la merda l’espectacle, l’aire lliure, i la maleïda <span style="font-style: italic;">fauna protegida.</span><br /><br /><span style="font-size:78%;">Publicat a <span style="font-style: italic;">Time Out Barcelona</span> nº69</span>Raquel guhttp://www.blogger.com/profile/08003546008496662300noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2636485498701230777.post-12606850178498403892010-02-26T11:39:00.003+01:002010-02-26T11:43:57.768+01:00Una de premis<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://4.bp.blogspot.com/_NmAiB38Giw8/S4elzh3YDXI/AAAAAAAACHY/ts7J1O81Vd4/s1600-h/ho+han+dit+a+la+tele.jpg"><img style="float:right; margin:0 0 10px 10px;cursor:pointer; cursor:hand;width: 245px; height: 320px;" src="http://4.bp.blogspot.com/_NmAiB38Giw8/S4elzh3YDXI/AAAAAAAACHY/ts7J1O81Vd4/s320/ho+han+dit+a+la+tele.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5442500979383078258" /></a><p class="MsoNormal"><span style="font-family:Helvetica;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: small;">A classe d’anglès de segon la professora ha organitzat un joc amb premi pel guanyador. Amb un parell de partides ha quedat clar que el vençedor indiscutible era l’Albertet, i després que tota la classe l’aplaudís, l’Albertet ha reclamat el seu premi: “</span><i><span class="Apple-style-span" style="font-size: small;">Senyu</span></i></span><span style="font-family:Helvetica;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: small;">, què em dones com a premi?”. I la senyoreta ha dit que el premi era una bossa de </span><i><span class="Apple-style-span" style="font-size: small;">txutxes</span></i></span><span style="font-family:Helvetica;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"> de les grans. “Apa, </span><i><span class="Apple-style-span" style="font-size: small;">senyu</span></i></span><span style="font-family:Helvetica;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: small;">, ja m’haguessis pogut portar una </span><i><span class="Apple-style-span" style="font-size: small;">tia</span></i></span><span style="font-family:Helvetica;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"> bona!”, ha dit l’Albertet fent-se el xulo. Tota la clase s’ha posat a riure. I la senyoreta, per tallar la </span><i><span class="Apple-style-span" style="font-size: small;">vacilada</span></i></span><span style="font-family:Helvetica;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"> del nen, ha contestat “Una </span><i><span class="Apple-style-span" style="font-size: small;">tia</span></i></span><span style="font-family:Helvetica;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"> bona? Va, Albertet, i què faries tu amb una </span><i><span class="Apple-style-span" style="font-size: small;">tia</span></i><span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"> bona, si només tens set anys?”. I tal com acaba de fer la pregunta, es fa un estrany silenci a l’aula. Ja no riuen. De cop, una veu diu: “Té raó”. I una altra: “És veritat, ho han dit a la tele”. Alguns nens fan que sí amb el cap. La tele. A saber què han vist; que s’empassen tots els </span><i><span class="Apple-style-span" style="font-size: small;">diarios</span></i></span><span style="font-family:Helvetica;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"> de no sé qui i demés porqueria sensacionalista. “Què passa?” pregunta la </span><i><span class="Apple-style-span" style="font-size: small;">senyu</span></i></span><span style="font-family:Helvetica;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: small;">, estranyada. “Que no vas veure la tele ahir al vespre, </span><i><span class="Apple-style-span" style="font-size: small;">senyu</span></i></span><span style="font-family:Helvetica;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: small;">?”, diu un nen. No, no la va veure. “Van fer un programa…”, diu una nena. “Sí, i van explicar que fins que no en tens dotze, res”, afegeix un nen. “Què?” diu la senyoreta. “Que fins llavors, de </span><i><span class="Apple-style-span" style="font-size: small;">nyaca-nyaca</span></i></span><span style="font-family:Helvetica;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: small;">, res, </span><i><span class="Apple-style-span" style="font-size: small;">senyu</span></i></span><span style="font-family:Helvetica;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: small;">”, informa un de la primera fila, amb cara de és-que-se-t’ha-d’explicar-tot. “Va, dona’m la bossa de </span><i><span class="Apple-style-span" style="font-size: small;">txutxes</span></i></span><span style="font-family:Helvetica;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: small;">”, suspira l’Albertet.</span></span></p><p class="MsoNormal"><span style="font-family:Helvetica;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: x-small;">Publicat a </span><i><span class="Apple-style-span" style="font-size: x-small;">Time Out Barcelona</span></i><span class="Apple-style-span" style="font-size: x-small;"> nº26 </span></span></p> <!--EndFragment-->Raquel guhttp://www.blogger.com/profile/08003546008496662300noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2636485498701230777.post-73312274249585738092010-02-16T19:41:00.003+01:002010-02-16T19:43:42.787+01:00Jugues?<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://4.bp.blogspot.com/_NmAiB38Giw8/S3rnP6gIKoI/AAAAAAAACGw/t7_NM3iSqwA/s1600-h/jugues.jpg"><img style="float:right; margin:0 0 10px 10px;cursor:pointer; cursor:hand;width: 242px; height: 320px;" src="http://4.bp.blogspot.com/_NmAiB38Giw8/S3rnP6gIKoI/AAAAAAAACGw/t7_NM3iSqwA/s320/jugues.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5438913760591358594" /></a><p class="MsoNormal"><span style="font-family:Helvetica;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: small;">“Vols jugar a l’</span><i><span class="Apple-style-span" style="font-size: small;">Uno</span></i></span><span style="font-family:Helvetica;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: small;">?” pregunta la nena. L’</span><i><span class="Apple-style-span" style="font-size: small;">Uno</span></i></span><span style="font-family:Helvetica;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: small;">, aquell joc de cartes del que havieu fet tantes timbes amb els amics de la facultat i al que no guanyaves mai perquè sempre te la fotien! “Sí, juguem!”, respons animat. Contra una nena de nou anys segur que guanyes! La nena reparteix les cartes tota ilusionada, coloca la carta vista i comença la partida. Està tan concentradeta que et sap una mica de greu aprofitar-te de la teva superioritat d’adult, i decideixes donar-li una mica de peixet. Total, la </span><i><span class="Apple-style-span" style="font-size: small;">matxacaràs</span></i></span><span style="font-family:Helvetica;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"> igualment… “Aquesta carta vol dir que no pots tirar”, t’informa la nena amb la seva veueta. Fa tants anys que no jugues que ja no recordes gaire bé què volen dir algunes cartes. I tot seguit, afegeix: “Ah, i ara canviem de sentit i no pots tornar a tirar”. Uf, si que estàs peix! Et ve una carta bona, per la que el contrari ha d’agafar-ne un munt, i la tires. “Agafa’n deu!”, li dius triomfant. “No, em tocava a mi perquè just ara canviem de sentit. Agafa’n vint!”, replica tirant una altra carta. No entens res. La punyetera es treu normes de la màniga cada dos per tres i acabes amb tantes cartes a les mans que t’atabales del tot. I ella, vinga a tirar. Les normes són cada vegada més surrealistes i descarades; canvien ara sí, ara no. “Uno!” anuncia finalment la nena passats uns minuts, i tira la seva última carta. No et guanya: t’humilia. I tu donant-li peixet; que no saps que els petits canalles no tenen compassió? “I ara, m’has de donar 50 euros per haver perdut”, remata la nens. “Va, afluixa la pasta”.</span></span></p><p class="MsoNormal"><span class="Apple-style-span" style="font-family:Helvetica, serif;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: x-small;">Publicat a </span><i><span class="Apple-style-span" style="font-size: x-small;">Time Out Barcelona</span></i><span class="Apple-style-span" style="font-size: x-small;"> nº23</span></span></p> <!--EndFragment-->Raquel guhttp://www.blogger.com/profile/08003546008496662300noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2636485498701230777.post-45788179390504693972010-02-09T11:50:00.003+01:002010-02-09T11:53:57.889+01:00El sibarita<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://1.bp.blogspot.com/_NmAiB38Giw8/S3E-SXcIlhI/AAAAAAAACGo/SBdzMsvye8M/s1600-h/sibarita.jpg"><img style="float:right; margin:0 0 10px 10px;cursor:pointer; cursor:hand;width: 241px; height: 320px;" src="http://1.bp.blogspot.com/_NmAiB38Giw8/S3E-SXcIlhI/AAAAAAAACGo/SBdzMsvye8M/s320/sibarita.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5436194710463485458" /></a><p class="MsoNormal"><span style="font-family:Helvetica;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: small;">He conegut un nen sibarita que només menja carn de vedella si és de Kobe –criada a base de massatges, bona cervesa i musica ambiental als estables– i beu aigua importada de Tasmània. De bebè portava bolquers d’un material similar al de la roba interior dels astronautes del </span><i><span class="Apple-style-span" style="font-size: small;">Endeavour</span></i></span><span style="font-family:Helvetica;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"> i mai va repetir un conjuntet de roba (de marca cara, esclar). Amb el lema “el meu nen no s’estarà de res” per bandera, la seva mare l’ha apuntat a tota mena d’activitats des que era un nadó. Primer va ser el massatge aiurvèdic per a bebès i després el ioga kundalini per a nens a partir d’un any. Ara el porta a tallers d’estratègia comunicativa preescolar –perquè diu que així ja anirà avançat quan comenci primària i passarà la mà per la cara als altres, que és del que es tracta–, i des dels dos anys que freqüenta la consulta d’un logopeda perquè el nen pronunciï amb tota claredat la vocal neutra; així no sonarà tant de </span><i><span class="Apple-style-span" style="font-size: small;">can fanga</span></i></span><span style="font-family:Helvetica;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"> quan vagin a la torre del Pirineu. Després de tot això pensareu que el pobre nen està estressat. Doncs no. El nen, convençut que pertany a un nivell superior, es mira els seus petits congèneres per sobre l’espatlla i amb el nas arrufat, i a casa s’ha convertit en un petit tirà que exigeix i reclama en lloc de demanar. El pitjor de tot, però, és la mirada condescendent que et dedica la seva mare al parc, quan el teu fill s’embruta al sorral i menja pedretes. Amb mig somriure sarcàstic se’l mira i et mira com dient, “Pobret, el crien com un animaló”. I ella cria el seu com una vadella de Kobe, no et fot?</span><o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal"><span class="Apple-style-span" style="font-family:Helvetica, serif;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: x-small;">Publicat a </span><i><span class="Apple-style-span" style="font-size: x-small;">Time Out Barcelona</span></i><span class="Apple-style-span" style="font-size: x-small;"> nº31</span></span></p> <!--EndFragment-->Raquel guhttp://www.blogger.com/profile/08003546008496662300noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-2636485498701230777.post-31870048684701973282010-02-02T09:57:00.003+01:002010-02-02T10:01:32.575+01:00Atracadent!<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://2.bp.blogspot.com/_NmAiB38Giw8/S2fpm9QBmRI/AAAAAAAACGg/YH0OS7l2jgw/s1600-h/Denteta.jpg"><img style="float:right; margin:0 0 10px 10px;cursor:pointer; cursor:hand;width: 241px; height: 320px;" src="http://2.bp.blogspot.com/_NmAiB38Giw8/S2fpm9QBmRI/AAAAAAAACGg/YH0OS7l2jgw/s320/Denteta.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5433568330931869970" /></a><p class="MsoNormal"><span style="font-family:Arial;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: small;">“Papa, se’m mou una altra dent!” exclama cridant tota esverada la reina de la casa mentre amb la mà aparta d’una revolada el diari que fins ara el pare llegia tan tranquil. “El </span><i><span class="Apple-style-span" style="font-size: small;">ratonsitu</span></i></span><span style="font-family:Arial;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"> Pérez m’haurà de deixar un regalet!”, ha afegit triomfant. “Marinúria, ja tens deu anys. No ets una mica gran per això?”, li ha dit el pare. Ni cas. “Fixa’t, papa, es mou tant que podria caure’m avui mateix”. </span><span class="Apple-style-span" style="font-family:Georgia, serif;"><span style="font-family:Arial;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: small;">El pare, sense ànim de cedir, torna a la càrrega molt seriós: “Marinúria, et dic que ets massa gran per aquestes coses. Ja t’han caigut moltes dents. No tindràs un regal per totes i cada una”. Ui! això a la Marinúria no li ha agradat gens, però en lloc de recòrrer a l’estratègia de la llagrimeta i el rampell, la nena se’l mira als ulls i, freda i calculadora, li diu: “Papa, t’estic avisant amb temps. Me la puc arrencar avui, que és diumenge i està tot tancat, i no tindràs temps de comprar-me res”. Però què s’ha cregut la nena aquesta? El pare, enfadat, li diu que ja n’hi ha prou, que està castigada. “Però tindré regal o no?” insisteix la nena, amb to amenaçador. “Ja t’he dit que ets massa gran; i punt!” respon ferm el pare. “Papa, no voldràs que la meva germana petita perdi la il·lusió tan aviat si algú li diu qui deixa els regalets, oi que no?” insinua la petita xantatgista. </span><i><span class="Apple-style-span" style="font-size: small;">Touché</span></i></span><span style="font-family:Arial;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: small;">. “Digues-li al </span><i><span class="Apple-style-span" style="font-size: small;">ratonsitu</span></i></span><span style="font-family:Arial;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"> que em pot deixar el regal en efectiu”, ha rematat satisfeta.</span></span></span></span></p><p class="MsoNormal"><span class="Apple-style-span" style="font-family:Arial, serif;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: x-small;">Publicat a </span><i><span class="Apple-style-span" style="font-size: x-small;">Time Out Barcelona</span></i><span class="Apple-style-span" style="font-size: x-small;"> n.64</span></span></p> <!--EndFragment-->Raquel guhttp://www.blogger.com/profile/08003546008496662300noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-2636485498701230777.post-9820554888503572792010-01-22T12:07:00.003+01:002010-01-22T12:14:46.754+01:00Únete a nosotrosss… (Intro)<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://2.bp.blogspot.com/_NmAiB38Giw8/S1mHYlEoLII/AAAAAAAACGY/TcL9AGnXsxs/s1600-h/unete.jpg"><img style="float:right; margin:0 0 10px 10px;cursor:pointer; cursor:hand;width: 249px; height: 320px;" src="http://2.bp.blogspot.com/_NmAiB38Giw8/S1mHYlEoLII/AAAAAAAACGY/TcL9AGnXsxs/s320/unete.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5429519682109975682" /></a><p class="MsoNormal"><span style="font-family:Helvetica;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: small;">El petit canalla de casa porta molta estona quiet, sense dir ni mu. Té la boca oberta i la mirada perduda, no ha tocat el berenar i no respon quan el crides pel seu nom. No pateixis, no està catatònic encara que ho sembli: la tele l’ha abduït. I és que el petit canalla està enganxat a la caixa </span><i><span class="Apple-style-span" style="font-size: small;">tonta</span></i></span><span style="font-family:Helvetica;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"> que programen els llestos que volen fer-nos </span><i><span class="Apple-style-span" style="font-size: small;">tontos</span></i></span><span style="font-family:Helvetica;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: small;">. S’empassa sèrie rere sèrie per insubstancial que sigui i suporta les pauses absorbint els anuncis com una esponja, distracció paliativa. Per la pantalla desfilen nines-bebé que es posen malaltes i que et diuen que tenen mocs (ves-te preparant, futur progenitor de petit canalla!), nines-noia que van al centre comercial i a la discoteca (nenes: així es lliga!; nens: com patireu!), mosqueteres ridícules de colors cursis que es trencaràn una ungla quan desenbeinin l’espasa, cotxets caríssims que corren sols (ho tens clar si de gran en vols un!), guerrers ferotges que arrenquen caps (qui ha dit incitació a la violència?) i la consola de torn sense la qual no ets ningú (tant tens, tant vals, nano: ves-ho aprenent)… Total, un grapat de valors acollonants.</span></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="font-family:Helvetica;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: small;">I llavors, tu, que has provat sense èxit totes les paraules màgiques per deslliurar-lo de l’encanteri catòdic (com </span><i><span class="Apple-style-span" style="font-size: small;">anem al parc</span></i></span><span style="font-family:Helvetica;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"> i </span><i><span class="Apple-style-span" style="font-size: small;">et deixo jugar amb el meu portàtil</span></i></span><span style="font-family:Helvetica;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: small;">), tens un terrorífic </span><i><span class="Apple-style-span" style="font-size: small;">déja vu</span></i></span><span style="font-family:Helvetica;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: small;">: la nena de </span><i><span class="Apple-style-span" style="font-size: small;">Poltergeist!</span></i></span><span style="font-family:Helvetica;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"> La petita Carol Anne contactava amb els mals esperits de la casa a través de la tele o és que en realitat també estava abduïda per la caixa </span><i><span class="Apple-style-span" style="font-size: small;">tonta</span></i></span><span style="font-family:Helvetica;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"> i per això es va <i>liar</i> la que es va <i>liar</i> a casa seva?</span><o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal"><span class="Apple-style-span" style="font-family:Helvetica, serif;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: x-small;">La il·lustració és una recreació canallil d'un cartell de </span><i><span class="Apple-style-span" style="font-size: x-small;">Poltergeist</span></i></span></p> <!--EndFragment-->Raquel guhttp://www.blogger.com/profile/08003546008496662300noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-2636485498701230777.post-78319975217941945092009-12-31T14:08:00.006+01:002009-12-31T15:32:43.528+01:00FELIÇ 2010!!!<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://4.bp.blogspot.com/_NmAiB38Giw8/SzyjEdxQNEI/AAAAAAAACGQ/CWvlhxRMxZ0/s1600-h/Canallades+bon+any.jpg"><img style="float:right; margin:0 0 10px 10px;cursor:pointer; cursor:hand;width: 241px; height: 320px;" src="http://4.bp.blogspot.com/_NmAiB38Giw8/SzyjEdxQNEI/AAAAAAAACGQ/CWvlhxRMxZ0/s320/Canallades+bon+any.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5421387348553249858" /></a><span class="Apple-style-span" style="font-size:large;"><br />Des del blog de <b>Canallades</b> us vull desitjar a mares, pares, oncles, tietes, mestres, germans, a tots els que patiu i rieu amb els petits canalles que teniu a prop i a tots els que els voleu ben lluny un <b>molt feliç 2010!</b></span><div><span class="Apple-style-span" style="font-size:large;"><br /></span><div><div><span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;">Gràcies per llegir, per comentar i per compartir les Canallades i fins l'any que ve!</span></div><div><span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"><br /></span></div><div><span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;">Petons!</span></div><div><span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"><br /></span></div><div><span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;">Raquel.</span></div></div></div>Raquel guhttp://www.blogger.com/profile/08003546008496662300noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2636485498701230777.post-25222035998648024682009-12-24T16:16:00.003+01:002009-12-24T16:20:59.725+01:00Ara ve Nadal!<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://3.bp.blogspot.com/_NmAiB38Giw8/SzOGHJfZOeI/AAAAAAAACGI/bAB7k5x-qMg/s1600-h/Ara+ve+Nadal.jpg"><img style="float:right; margin:0 0 10px 10px;cursor:pointer; cursor:hand;width: 242px; height: 320px;" src="http://3.bp.blogspot.com/_NmAiB38Giw8/SzOGHJfZOeI/AAAAAAAACGI/bAB7k5x-qMg/s320/Ara+ve+Nadal.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5418822234021640674" /></a><p class="MsoNormal"><span style="font-family:Helvetica;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: small;">Vacances de Nadal! Un parèntesi a aquestes alçades de l’any és d’agraïr, et ve molt de gust tenir uns dies per descansar. Però ai! Els nens pleguen de l’escola el 22… i tu no tens festa fins el 25. Emergència! No hi ha casals i els avis s’han fet els bojos quan has insinuat per telèfon si podien ocupar-se dels néts un parell de dies. Pagaries una canguro, però entre la crisi i les festes de nadal a la cantonada, la butxaca no està per grans despeses… L’últim recurs és el </span><i><span class="Apple-style-span" style="font-size: small;">Chiquipark </span></i></span><span style="font-family:Helvetica;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: small;">de la cantonada, aquella mena de pàrking de nens d’on surten suats, esbufegant i vermellots de cara. Si fas números, veus que resulta més econòmic que la cangur. Sempre havies jurat que mai no els </span><i><span class="Apple-style-span" style="font-size: small;">aparcaries</span></i></span><span style="font-family:Helvetica;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"> en un lloc així, els teus nens; que això és per pares que passen dels seus fills i que no saben què fer amb ells i va contra els teus principis… Però ara mateix els principis tenen molt poc a pelar davant la realitat i per això, quan has fet càlculs i has vist que la cosa està molt apretadeta aquestes festes, has preferit començar a mentalitzar els teus fills: “Nens, els reis estàn pobrets aquest any”. Sense deixar de mirar la tele, el gran, que ja sap de què va la història, ha contestat tot repel·lent,</span><span><span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"> </span></span><span class="Apple-style-span" style="font-size: small;">“Apa, que s’estirin una mica, papa, que el govern va rescatar els bancs i ja poden demanar un crèdit”. Acte seguit, el petit ha afegit, impassible: “Són reis, papa, a ells segur que els hi donen”. I tu per un moment has pensat: “</span><i><span class="Apple-style-span" style="font-size: small;">Chiquipark</span></i></span><span style="font-family:Helvetica;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"> o</span><span><span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"> </span></span><span class="Apple-style-span" style="font-size: small;">Guantànamo?”</span><o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal"><span class="Apple-style-span" style="font-family:Helvetica, serif;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: x-small;">Publicat a </span><i><span class="Apple-style-span" style="font-size: x-small;">Time Out Barcelona</span></i><span class="Apple-style-span" style="font-size: x-small;"> nº48</span></span></p> <!--EndFragment-->Raquel guhttp://www.blogger.com/profile/08003546008496662300noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2636485498701230777.post-40600585660723008882009-12-18T16:38:00.007+01:002009-12-18T16:41:28.946+01:00El ros i blanquet<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://1.bp.blogspot.com/_NmAiB38Giw8/SyuiIgElXBI/AAAAAAAACGA/FiPzd80_Jr4/s1600-h/ros+i+blanquet+p.jpg"><img style="float:right; margin:0 0 10px 10px;cursor:pointer; cursor:hand;width: 243px; height: 320px;" src="http://1.bp.blogspot.com/_NmAiB38Giw8/SyuiIgElXBI/AAAAAAAACGA/FiPzd80_Jr4/s320/ros+i+blanquet+p.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5416601243774966802" /></a><p class="MsoNormal"><span style="font-family:Helvetica;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: small;">Llumetes al carrer, gent per tot arreu, nadales a tota castanya que aniquilen qualsevol voluntat d’estalvi, i la dèria dels regals. No haviem quedat que hi havia crisi? Mentre fas cua entre cops de colzes i empentes per comprar els torrons, perquè aquest any el lot de l’empresa era misèrrim, la nena, que s’avorreix, pregunta: “Papa, i per què és Nadal?”. Agobiat com estàs només et falta entrar en un bucle de </span><i><span class="Apple-style-span" style="font-size: small;">per quès</span></i></span><span style="font-family:Helvetica;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"> interminable. “Pregunta-li a la teva mare”, has contestat de mala gana. “M’ha dit que t’ho pregunti a tu”, replica amb veueta repel·lent. Qué bandarra, la teva dona, com sap treure’s els </span><i><span class="Apple-style-span" style="font-size: small;">marrons</span></i></span><span style="font-family:Helvetica;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"> de sobre! “Doncs mira,” –vas al gra– “per Nadal es celebra el naixement de Jesucrist”. <span class="Apple-style-span" style="font-family: Georgia, serif; font-size: 16px; "><span style="font-family:Helvetica;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: small;">La nena et mira bocabadada. “El </span><i><span class="Apple-style-span" style="font-size: small;">ros i blanquet</span></i></span><span style="font-family:Helvetica;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"> és Jesucrist? Però aquest senyor va existir?” demana amb sorpresa. “Alguns diuen que sí i alguns diuen que no, depén”, contestes secament. “Ah, és com Pare Nadal i els Reis Mags?” pregunta. “Més o menys”, respons sense ganes d’allargar-te. “I com el el Caga Tió?” insisteix. “Sí”, contestes. “I porta regals per Nadal?” s’interessa. Rebufes. “Doncs sí, si et portes bé i calles, porta regals”, respons malhumorat per tancar el tema d’una vegada. A la nena li brillen els ulls: això del Nadal és la bomba, cauen regals per tot arreu! “Papa, i al Jesucrist aquest he de deixar-li un got de vi i galetes com als Reis Mags o donar-li laxant perquè cagui regals com el Tió?”</span></span></span></span></span></p><p class="MsoNormal"><span class="Apple-style-span" style="font-family:Helvetica, serif;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: x-small;">Publicat a </span><i><span class="Apple-style-span" style="font-size: x-small;">Time Out Barcelona </span></i><span class="Apple-style-span" style="font-size: x-small;">nº 49-50</span></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="font-family:Helvetica;"> <o:p></o:p></span></p> <!--EndFragment-->Raquel guhttp://www.blogger.com/profile/08003546008496662300noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-2636485498701230777.post-70096381564983173482009-12-11T15:37:00.005+01:002009-12-11T16:01:40.986+01:00Guerra de sexes<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://1.bp.blogspot.com/_NmAiB38Giw8/SyJaP6mVOhI/AAAAAAAACF4/942NQbouGeE/s1600-h/n600732566_1461953_801329.jpg"><img style="float:right; margin:0 0 10px 10px;cursor:pointer; cursor:hand;width: 242px; height: 320px;" src="http://1.bp.blogspot.com/_NmAiB38Giw8/SyJaP6mVOhI/AAAAAAAACF4/942NQbouGeE/s320/n600732566_1461953_801329.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5413988931527326226" /></a><span style="font-family:Helvetica;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: small;">A classe d'anglès extraescolar, els de quart juguen a endevinar paraules fent mímica. Qui falla, paga penyora. Uns cedeixen l'estoig i d'altres la carpeta o l'anorac, i al final del joc toca recuperar-ho fent alguna cosa ridícula que l'equip guanyador tria. Avui han jugat nens contra nenes –és el que volen sempre– i han guanyat les nenes. Després de celebrar-ho victorejant i fent llengotes als nens, primer han decidit que per tal de recuperar els objectes, calia fer el </span><i><span class="Apple-style-span" style="font-size: small;">monkey</span></i><span class="Apple-style-span" style="font-size: small;">. Esverades pel triomf, en un moment d’inspiració, han demanat als nens que fessin el </span><i><span class="Apple-style-span" style="font-size: small;">number eight </span></i></span><span style="font-family:Helvetica;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"> amb el cul (i el </span><i><span class="Apple-style-span" style="font-size: small;">twenty two</span></i></span><span style="font-family:Helvetica;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: small;">, i l’</span><i><span class="Apple-style-span" style="font-size: small;">eighty eight</span></i></span><span style="font-family:Helvetica;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: small;">…) i es pixaven de riure. Pobres nens. Per què a ells no se’ls acudeixen aquestes coses quan guanyen? </span></span><div><span style="font-family:Helvetica;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: small;">En Gerard, amb una pila de penyores a recuperar, ha suat fent tots els númer</span></span><span style="font-family:Helvetica;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: small;">os amb el cul, però a l’hora de sortir encara li faltava recuperar l’anorac. La </span><i><span class="Apple-style-span" style="font-size: small;">senyu</span></i></span><span style="font-family:Helvetica;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"> ha dit que li tornessin, que ja era tard, però una nena ha replicat inmediatament que ni parlar-ne, que en Gerard també havia de pagar penyora per l’anorac. I mentre discutien esverades el què, una espontània ha cridat fora de si: “</span><span style="font-variant:small-caps"><span class="Apple-style-span" style="font-size: small;">Que es baixi els pantalons</span></span><span class="Apple-style-span" style="font-size: small;">!” La </span><i><span class="Apple-style-span" style="font-size: small;">senyu</span></i></span><span style="font-family:Helvetica;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: small;">, convençuda que el nen no ho farà, comença a organitzar la fila i es queda blanca quan en Gerard, dret sobre la taula, s’abaixa pantalons i calçotets i comença a remenar el cul. “</span><span style="font-variant:small-caps"><i><span class="Apple-style-span" style="font-size: small;">Estriptís</span></i></span><span class="Apple-style-span" style="font-size: small;">!” xisclen esveradíssimes les nenes. “</span><span style="font-variant:small-caps"><span class="Apple-style-span" style="font-size: small;">Guapo</span></span><span class="Apple-style-span" style="font-size: small;">!” xiscla l’espontània. La </span><i><span class="Apple-style-span" style="font-size: small;">senyu</span></i></span><span style="font-family:Helvetica;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"> tanca fort els ulls i només pensa quina explicació donarà als pares demà, quan hagi corregut la veu…</span><span class="Apple-style-span" style="font-size:small;"><o:p></o:p></span></span><p></p><p class="MsoNormal" style="text-align: left;"><span class="Apple-style-span" style="font-family:Helvetica, serif;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: x-small;"><b>Dedicat als amics mestres ;-)</b></span></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: left;"><span class="Apple-style-span" style="font-family:Helvetica, serif;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: x-small;"><b><span class="Apple-style-span" style="font-size: 16px; font-weight: normal; "><span class="Apple-style-span" style="font-size: x-small;">Publicat a </span><i><span class="Apple-style-span" style="font-size: x-small;">Time Out Barcelon</span></i><span class="Apple-style-span" style="font-size: x-small;">a nº56</span></span></b></span></span></p> <!--EndFragment--> </div>Raquel guhttp://www.blogger.com/profile/08003546008496662300noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2636485498701230777.post-23281961951860941062009-12-04T09:32:00.008+01:002009-12-04T14:50:37.584+01:00Compra'm, compra'm, compra'm!<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://2.bp.blogspot.com/_NmAiB38Giw8/SxjKuVYCX-I/AAAAAAAAByk/GwxklIrbN_s/s1600-h/compra%27m.jpg"><img style="float:right; margin:0 0 10px 10px;cursor:pointer; cursor:hand;width: 243px; height: 320px;" src="http://2.bp.blogspot.com/_NmAiB38Giw8/SxjKuVYCX-I/AAAAAAAAByk/GwxklIrbN_s/s320/compra%27m.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5411297849646407650" /></a><p class="MsoNormal"><span style="font-family:Helvetica;"><span class="Apple-style-span" style="font-size:small;">Que si compra’m una </span><i><span class="Apple-style-span" style="font-size:small;">chuche,</span></i></span><span style="font-family:Helvetica;"><span class="Apple-style-span" style="font-size:small;"> que si sobres de cromos, que si ara vull aquest rellotge de la </span><i><span class="Apple-style-span" style="font-size:small;">Jelouquitty</span></i></span><span style="font-family:Helvetica;"><span class="Apple-style-span" style="font-size:small;"> que val trenta euros… Trenta euros? </span><i><span class="Apple-style-span" style="font-size:small;">Bye bye, Kitty!</span></i></span><span style="font-family:Helvetica;"><span class="Apple-style-span" style="font-size:small;"> “Compra’m alguna cosa” és el mantra dels petits consumistes quan els treus a passejar. Es pensen que els adults som el banc central europeu, i si els dius que no portes diners, responen freds i calculadors: “Doncs ves al caixer que te’n doni”. Són despiatats. Alguns fins i tot exerceixen de mercenaris de l’afecte, fent-lo proporcional a la inversió efectuada. Ara, ells no s’hi </span><i><span class="Apple-style-span" style="font-size:small;">maten</span></i></span><span style="font-family:Helvetica;"><span class="Apple-style-span" style="font-size:small;"> gaire quan toca fer regals; sempre tenen el mateix as a la màniga: un dia van descobrir que et feien gràcia els seus dibuixets i ho exploten amb tot el morro; qualsevol guixot val. I tu, per no ferir-los l’autoestima, sempre acabes dient “Oh, quin dibuix més bonic!”, convençut que te l’ha fet amb tot el </span><i><span class="Apple-style-span" style="font-size:small;">carinyo</span></i></span><span style="font-family:Helvetica;"><span class="Apple-style-span" style="font-size:small;"> del món. Incaut! </span></span></p><p class="MsoNormal"><span style="font-family:Helvetica;"><span class="Apple-style-span" style="font-size:small;"></span><span class="Apple-style-span" style="font-size:small;"><span class="Apple-style-span" style="font-family:Georgia, serif;"><span style="font-family:Helvetica;"><span class="Apple-style-span" style="font-size:small;">Avui era a la tenda de queviures de la cantonada quan han entrat una àvia i la seva néta. La nena anava carregada de llaminadures que li acabava de comprar la iaia, i la dependenta, que sempre hi diu la seva, se la mira i li etziba: “Què, arruïnant l’àvia?”. La nena, passant de tot, ha continuat muntant la joguina de l’ou de xocolata mentre l’àvia comprava cava per celebrar el seu sant. “I què li has regalat a l’àvia pel seu sant?”, ha preguntat la dependenta a la nena. “Res” ha contestat ella tan fresca, per rectificar de seguida amb desgana: “</span><i><span class="Apple-style-span" style="font-size:small;">buenu,</span></i></span><span style="font-family:Helvetica;"><span class="Apple-style-span" style="font-size:small;"> sí, dibuixets. Per cert, iaia, m’has de comprar uns colors que valen 150 euros si vols que te’n faci més”.</span></span></span></span></span></p> <!--EndFragment-->Raquel guhttp://www.blogger.com/profile/08003546008496662300noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-2636485498701230777.post-16365148926836279742009-11-27T10:30:00.005+01:002009-11-30T13:19:12.950+01:00Que bé que va tenir "cuento"!<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://4.bp.blogspot.com/_NmAiB38Giw8/Sw-dNNTqeGI/AAAAAAAAByU/ia9gFWhTgUE/s1600/tenir+cuento+rgb.jpg"><img style="float:right; margin:0 0 10px 10px;cursor:pointer; cursor:hand;width: 242px; height: 320px;" src="http://4.bp.blogspot.com/_NmAiB38Giw8/Sw-dNNTqeGI/AAAAAAAAByU/ia9gFWhTgUE/s320/tenir+cuento+rgb.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5408714527731251298" /></a><p class="MsoNormal" style="margin-right:-14.55pt"><span style="font-family:Helvetica;"><span class="Apple-style-span" style="font-size:small;">Conec un petit Woody Allen. No ho dic perquè es posi neuròtic o faci acudits de jueus, sino perquè darrerament està especialment sensibilitzat amb la seva salut, sobretot ara que hi ha tota aquesta histèria de la grip A. Resulta que ell ha passat la setmana refredat, amb febre i amb mal de panxa, i avui és el primer dia que, ja recuperat del tot, torna al parc a retrobar-se amb la seva colla d’amics; però encara fa el posat afectat i patidor de l’etern convalescent. </span><span class="Apple-style-span" style="font-family:Georgia, serif;"><span style="font-family:Helvetica;"><span class="Apple-style-span" style="font-size:small;">Quan un dels seus col·legues del sorral li pregunta com està, ell se’l mira fent-se l’interessant i, tot digne, respon: “Tinc tos i la </span><i><span class="Apple-style-span" style="font-size:small;">sodda</span></i></span><span style="font-family:Helvetica;"><span class="Apple-style-span" style="font-size:small;"> pica”. I remata l’explicació amb un parell de dramàtiques estussegades mentre marxa capcot en direcció al gronxador. Allà, es gronxa amunt i avall, fins que arriba una veïna: “Ja et trobes millor, guapo?”. I el petit posa cara de circumstàncies. “Tinc mocs i </span><i><span class="Apple-style-span" style="font-size:small;">vedtígen</span></i></span><span style="font-family:Helvetica;"><span class="Apple-style-span" style="font-size:small;">” i baixa del gronxador per acostar-se al grup de nenes que berenen assegudes a un dels bancs de fusta. Totes porten entrepans d’allò més suculents: pernil serrà, formatge, fuet… Però, ai!, els ulls del nostre petit s’han quedat fixats en el </span><i><span class="Apple-style-span" style="font-size:small;">bocata</span></i></span><span style="font-family:Helvetica;"><span class="Apple-style-span" style="font-size:small;"> de nutella que porta la nena més petita. La panxa li ha fet un rugit de lleó i el seu instint depredador, la resta: amb un moviment ràpid li ha pres l’entrepà a la nena, que s’ha posat a bramar. Mentre el renyen, el veiem replicar amb tota la cara bruta de xocolata: “És que tinc la grip A i no hi sento </span><i><span class="Apple-style-span" style="font-size:small;">gaide</span></i></span><span style="font-family:Helvetica;"><span class="Apple-style-span" style="font-size:small;"> bé”.</span></span></span></span></p><p class="MsoNormal" style="margin-right:-14.55pt"><span class="Apple-style-span" style="font-family:Helvetica, serif;"><span class="Apple-style-span" style="font-size:x-small;">Publicat a </span><i><span class="Apple-style-span" style="font-size:x-small;">Time Out Barcelona</span></i><span class="Apple-style-span" style="font-size:x-small;"> nº45</span></span></p> <!--EndFragment-->Raquel guhttp://www.blogger.com/profile/08003546008496662300noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2636485498701230777.post-28370387537355658162009-11-20T16:43:00.001+01:002009-11-20T16:45:37.026+01:00El Pistoles<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://3.bp.blogspot.com/_NmAiB38Giw8/Swa5hK8y-vI/AAAAAAAAByM/BkvCS1CShTQ/s1600/pistoles+2p.jpg"><img style="float:right; margin:0 0 10px 10px;cursor:pointer; cursor:hand;width: 242px; height: 320px;" src="http://3.bp.blogspot.com/_NmAiB38Giw8/Swa5hK8y-vI/AAAAAAAAByM/BkvCS1CShTQ/s320/pistoles+2p.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5406212382231034610" /></a><p class="MsoNormal"><span style="font-family:Helvetica;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: small;">Els pares del tercer segona, molt conscienciats amb el medi ambient, el comerç just i l’equilibri d’un món sostenible han volgut educar el seu fill en els valors més solidaris. Perfecte. Han mirat d’estalviar-li els jocs bèl·lics, els dibuixos animats violents i el llenguatge sexista. Difícil. Li han explicat amb molt de tacte que no tots els nens del món són tan afortunats com ell, que molts es veuen obligats a cosir pilotes de futbol sota una palmera tot el dia i d’altres a fer maons, i que no tenen la sort de poder anar a l’escola a aprendre coses. Dramàtic. Que la guerra és una calamitat i les armes, un invent retorçat d’alguna ment diabòlica, i que tant de bó el món se les pogués haver estalviades. </span><span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"><o:p></o:p></span></span></p> <p class="MsoNormal"><span style="font-family:Helvetica;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: small;">Per això encara no s’han recuperat de la impressió quan avui, el nen –que té tres anys i mig–, tornant de l’escola els hi ha explicat tot content que a l’hora del pati tots els nens –</span><i><span class="Apple-style-span" style="font-size: small;">i nenes</span></i></span><span style="font-family:Helvetica;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: small;">– de P3 juguen “a pistoles”. Astorats primer i indignats després, els pares li han preguntat que qui els hi havia ensenyat aquest joc. “Un nen de la classe que li diem </span><i><span class="Apple-style-span" style="font-size: small;">el</span></i></span><span style="font-family:Helvetica;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"> </span><i><span class="Apple-style-span" style="font-size: small;">Pistoles</span></i></span><span style="font-family:Helvetica;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: small;">”, ha contestat el seu fillet tot innocentó. I ha afegit que el nen en qüestió, </span><i><span class="Apple-style-span" style="font-size: small;">el Pistoles</span></i></span><span style="font-family:Helvetica;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: small;">, sempre els pressiona a tots per jugar-hi. “I vosaltres què li dieu a aquest nen?”, ha preguntat el pare, escandalitzat. “Nosaltres el matem”, ha sentenciat el petit. </span><o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal"><span class="Apple-style-span" style="font-family:Helvetica, serif;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: x-small;">Publicat a </span><i><span class="Apple-style-span" style="font-size: x-small;">Time Out Barcelona</span></i><span class="Apple-style-span" style="font-size: x-small;"> nº46</span></span></p> <!--EndFragment-->Raquel guhttp://www.blogger.com/profile/08003546008496662300noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2636485498701230777.post-75058025891350357832009-11-13T09:41:00.007+01:002009-11-13T09:55:13.708+01:00El jersei nou (i de marca)<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://4.bp.blogspot.com/_NmAiB38Giw8/Sv0cXXKHG9I/AAAAAAAAByE/u55M3VSMOwc/s1600-h/es+de+marca+rgb.jpg"><img style="float:right; margin:0 0 10px 10px;cursor:pointer; cursor:hand;width: 242px; height: 320px;" src="http://4.bp.blogspot.com/_NmAiB38Giw8/Sv0cXXKHG9I/AAAAAAAAByE/u55M3VSMOwc/s320/es+de+marca+rgb.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5403506315593456594" /></a><p class="MsoNormal"><span style="font-family:Helvetica;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: small;">L’Adrianet ha vingut avui a classe amb el seu jersei nou. És de marca. I de color blau cel. Li dóna un aspecte d’allò més </span><i><span class="Apple-style-span" style="font-size: small;">neocon</span></i></span><span style="font-family:Helvetica;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: small;">, rosset com és i amb el posat estirat que té. Els altres nens se’l miren, uns meravellats per aquell jersei tan jeràrquic, d’altres impassibles. “Si només és un jersei!”, ha dit un. “Sssí, però ésss de </span><i><span class="Apple-style-span" style="font-size: small;">marca</span></i></span><span style="font-family:Helvetica;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: small;">!”, ha saltat una nena allargant molt les esses (i ha fet ullets a l’Adrianet). Avui més que mai, ell és el rei de la classe. Més que la setmana passada, quan va portar el seu Robot Megatronx que dispara bombes i arrenca els caps dels seus enemics; o l’altra, que va venir amb la seva nova mountain bike ("de mil euros", segons va fer saber a tothom) i no hi va deixar pujar ningú. </span></span></p><p class="MsoNormal"><span style="font-family:Helvetica;"><span class="Apple-style-span" style="font-family:Georgia, serif;"><span style="font-family:Helvetica;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: small;">Faltava poc per plegar quan en Roc ha demanat per anar al lavabo. “Aguanta’t una mica, falta poc per sortir”, li ha dit </span><i><span class="Apple-style-span" style="font-size: small;">la senyu</span></i></span><span style="font-family:Helvetica;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: small;">. Però en Roc no pot aguantar, i </span><i><span class="Apple-style-span" style="font-size: small;">la senyu, </span></i></span><span style="font-family:Helvetica;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: small;">l’hi ha deixat anar. L’Adrianet s’hi ha afegit, i han marxat plegats (plegat, literalment, hi anava el pobre Roc!). Minuts després, corredisses al passadís i l’Adrianet que entra plorant a classe amb el jersei mullat, seguit d’en Roc, que també plora tot espantat. Entre sanglots, l’Adrianet explica que té el jersei de marca tacat de pipí del Roc. I és que el pobre Roc tenia tanta pixera que, només baixar-se els calçotets, </span><i><span class="Apple-style-span" style="font-size: small;">allò</span></i></span><span style="font-family:Helvetica;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"> ha pres vida pròpia per la presió retinguda i, com una mànega desbocada, ho ha ruixat tot a tort i a dret. Pipí de marca…</span></span></span></span></p><p class="MsoNormal"><span class="Apple-style-span" style="font-family:Helvetica, serif;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: x-small;">Publicat a <i>Time Out Barcelona </i>nº40</span></span></p> <!--EndFragment-->Raquel guhttp://www.blogger.com/profile/08003546008496662300noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2636485498701230777.post-70574111712681175832009-11-05T17:34:00.010+01:002009-11-05T18:03:37.291+01:00Che sarà, sarà<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://2.bp.blogspot.com/_NmAiB38Giw8/SvMCrMeYBAI/AAAAAAAABxk/_5PPcEAUygo/s1600-h/che+sara.jpg"><img style="float:right; margin:0 0 10px 10px;cursor:pointer; cursor:hand;width: 243px; height: 320px;" src="http://2.bp.blogspot.com/_NmAiB38Giw8/SvMCrMeYBAI/AAAAAAAABxk/_5PPcEAUygo/s320/che+sara.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5400663319253615618" /></a><p class="MsoNormal"><span style="font-family:Arial;"><span class="Apple-style-span" style="font-size:small;">Entre els petits canalles hi ha nens entremaliats, nens moguts i nens repel·lents; i després, molt més enllà, hi ha nens –pocs, per sort– que són talment </span><i><span class="Apple-style-span" style="font-size:small;">la llavor del diable</span></i></span><span style="font-family:Arial;"><span class="Apple-style-span" style="font-size:small;">, que diria la mare d'en Polanski. La Roberteta és un d’aquests exemplars; tan petita i tan malparida. Al seu costat, els maquiavèlics capos de la màfia russa són com la caputxeta vermella. A més de practicar com ningú l’art de tirar la pedra i amagar la mà, la nena és una dominadora nata: decideix a qui es convida a les festes d’aniversari dels demés nens i nenes, redistribueix de sotamà els papers de l’obra de teatre de l’escola, estigmatitza xais expiatoris… Això sí, davant dels grans sempre és la nena bona que coneixen a casa seva. Un angelet! De la manera que li agrada manar, el llop dels contes treballaria de sicari seu </span><span class="Apple-style-span" style="font-family:Georgia, serif;"><span style="font-family:Arial;"><span class="Apple-style-span" style="font-size:small;">(i sense papers, esclar!), els tres porquets ja faria temps que s’haurien convertit en salsitxes barates i la bruixa dolenta acabaria menjant-se a queixalades la poma enverinada, sumida en una profunda depressió després de que, cruel i retorçada com és la Roberteta, li deixés anar que està vella i que tot li penja, o que porta un barret molt </span><i><span class="Apple-style-span" style="font-size:small;">hortera</span></i></span><span style="font-family:Arial;"><span class="Apple-style-span" style="font-size:small;">. De gran no sé si la veig més de </span><i><span class="Apple-style-span" style="font-size:small;">dominatrix</span></i></span><span style="font-family:Arial;"><span class="Apple-style-span" style="font-size:small;"> o de presidenta de la comunitat de Madrid… </span><i><span class="Apple-style-span" style="font-size:small;">Che sarà, sarà!</span></i></span></span></span></p><p class="MsoNormal"><span class="Apple-style-span" style="font-family:Arial, serif;"><span class="Apple-style-span" style="font-size:x-small;">Publicat a </span><i><span class="Apple-style-span" style="font-size:x-small;">Time Out Barcelona </span></i><span class="Apple-style-span" style="font-size:x-small;">nº51</span><i> </i></span></p> <!--EndFragment--> <span class="Apple-style-span" style="font-size:small;"><br /></span><!--StartFragment--> <p class="MsoNormal"><span class="Apple-style-span" style="font-family:Helvetica, serif;"><br /></span></p> <!--EndFragment-->Raquel guhttp://www.blogger.com/profile/08003546008496662300noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-2636485498701230777.post-45921530345909899592009-10-29T16:10:00.005+01:002009-10-29T16:52:46.616+01:00Pastanyes i Canallets<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://3.bp.blogspot.com/_NmAiB38Giw8/SumwyvjlLwI/AAAAAAAABxU/6Lkzng_miKc/s1600-h/Halloween+CAT+b.jpg"><img style="float:right; margin:0 0 10px 10px;cursor:pointer; cursor:hand;width: 244px; height: 320px;" src="http://3.bp.blogspot.com/_NmAiB38Giw8/SumwyvjlLwI/AAAAAAAABxU/6Lkzng_miKc/s320/Halloween+CAT+b.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5398040014185901826" /></a><p class="MsoNormal"><span style="font-family:Helvetica;"><span class="Apple-style-span" style="font-size:small;">Gràcies a la globalització i a la mania que tot el que vingui dels Estats Units és </span><i><span class="Apple-style-span" style="font-size:small;">cool </span></i></span><span style="font-family:Helvetica;"><span><span class="Apple-style-span" style="font-size:small;"> </span></span><span class="Apple-style-span" style="font-size:small;">–una paraula que, obviament, </span><span class="Apple-style-span" style=" ;font-family:Georgia, serif;"><span style="font-family:Helvetica;"><i><span class="Apple-style-span" style="font-size:small;">mola</span></i></span><span style="font-family:Helvetica;"><span class="Apple-style-span" style="font-size:small;"> més que «</span><i><span class="Apple-style-span" style="font-size:small;">guai»</span></i></span><span style="font-family:Helvetica;"><span class="Apple-style-span" style="font-size:small;">–, ja fa temps que la castanyada se’ns ha transmutat en halloween i que substituïm moniatos, castanyes i panallets per carbasses malèfiques i disfresses de terror. I aquí rau el secret de l’èxit d’aquesta festa entre els petits: que els </span><i><span class="Apple-style-span" style="font-size:small;">canallets</span></i></span><span style="font-family:Helvetica;"><span class="Apple-style-span" style="font-size:small;"> es poden disfressar de zombis, de bruixes, de fantasmes… de tot el que faci por! I estan encantats, esclar. En Fidelet, per exemple, que és un nano molt pràctic, agafa un llençol (net, per a desesperació de la seva mare) i es disfressa de fantasma. En Xavieret esgota tots els rotllos de paper higiènic del lavabo de casa, i tot i que el renyin (aquest nen desesperaria la mare d’en McGyver), creu que la seva disfressa de mòmia és la bomba. La Ramoneta s’ha vestit de bruixa amb una </span><i><span class="Apple-style-span" style="font-size:small;">cosa</span></i></span><span style="font-family:Helvetica;"><span class="Apple-style-span" style="font-size:small;"> satinada negra amb forats i llacets que ha trobat al calaix de la tauleta de nit de la seva mare, que s’ha posat tota vermella quan l’ha vista (“La meva mama flipa amb la meva disfressa”, explicarà a la senyu bocabadada), i l’Olegueret, que és molt de la ceba, diu que es difressarà de moniato mutant. Els </span><i><span class="Apple-style-span" style="font-size:small;">pijets</span></i></span><span style="font-family:Helvetica;"><span class="Apple-style-span" style="font-size:small;"> del cole, en canvi, amb el seu posat xulesc, s’han engominat els cabells, s’han posat trajo i corbata i ulleres de sol. Diuen que van de corruptes, que són els que fan més por de tots. I, fet i fet, són autèntics </span><i><span class="Apple-style-span" style="font-size:small;">fantasmes</span></i></span><span style="font-family:Helvetica;"><span class="Apple-style-span" style="font-size:small;">…</span></span></span></span></p><p class="MsoNormal"><span class="Apple-style-span" style="font-family:Helvetica, serif;"><b><i><span class="Apple-style-span" style="font-size:x-small;">Bona castanyada a tots!</span></i></b></span></p> <!--EndFragment-->Raquel guhttp://www.blogger.com/profile/08003546008496662300noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-2636485498701230777.post-13749300139876884622009-10-23T17:04:00.006+02:002009-10-23T17:10:42.139+02:00(Don't) think green!<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://4.bp.blogspot.com/_NmAiB38Giw8/SuHHAB8ckXI/AAAAAAAABc0/5Hp_nqU12zU/s1600-h/n600732566_1711966_2624259.jpg"><img style="float:right; margin:0 0 10px 10px;cursor:pointer; cursor:hand;width: 238px; height: 320px;" src="http://4.bp.blogspot.com/_NmAiB38Giw8/SuHHAB8ckXI/AAAAAAAABc0/5Hp_nqU12zU/s320/n600732566_1711966_2624259.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5395812631902458226" /></a><p class="MsoNormal"><span style="font-family:Helvetica;"><span class="Apple-style-span" style="font-size:small;">Negar-se en rodó a menjar verdura és un clàssic dels petits canalles. La consigna és cara de fàstic davant de tot el que sigui verd, sobretot si està cuit; les tàctiques, infinites: mal </span><span class="Apple-style-span" style="font-family:Georgia, serif;"><span style="font-family:Helvetica;"><span class="Apple-style-span" style="font-size:small;">de panxa espontani, simulació </span><i><span class="Apple-style-span" style="font-size:small;">gore</span></i></span><span style="font-family:Helvetica;"><span class="Apple-style-span" style="font-size:small;"> de nàusees </span><i><span class="Apple-style-span" style="font-size:small;">(“</span></i></span><span style="font-family:Helvetica;"><span class="Apple-style-span" style="font-size:small;">Ai, que </span><i><span class="Apple-style-span" style="font-size:small;">rujaré!”)</span></i></span><span style="font-family:Helvetica;"><span class="Apple-style-span" style="font-size:small;">, melodrama emocional (“mama, pèsols? tu ja no m’estimes!”) o aixecament i revolta (“Espinacs? No passaran!”). Els punyeteros cada dia són més creatius. Convençuda que només se’ls pot combatre amb les seves pròpies armes, la mare original ha dut els seus dos petits activistes anti-verdura a un espectacle infantil a Nou Barris que li ha recomanat una amiga. Actúen els </span><i><span class="Apple-style-span" style="font-size:small;">+Tumàcat,</span></i></span><span style="font-family:Helvetica;"><span class="Apple-style-span" style="font-size:small;"> un grup d’intrèpids superherois vegetals que, amb un parell de pebrots, s’esmunyen dins uns ajustadísims vestits de lycra de colors, s’hi posen els calçotets per sobre, i es converteixen en el Capità Carbassó, l’Home Bròquil, el Noi Pastanaga, o el Professor Súper Tomàquet. </span><span class="Apple-style-span" style="font-family:Georgia, serif;"><span style="font-family:Helvetica;"><span class="Apple-style-span" style="font-size:small;">Els dos petits s’ho han passat bomba seguint la </span><i><span class="Apple-style-span" style="font-size:small;">furgo</span></i></span><span style="font-family:Helvetica;"><span class="Apple-style-span" style="font-size:small;"> dels superherois, ballant, rient, corejant els seus noms, animant l’Albergínia Galàctica perquè saltés o demanant globus gegants al Dr. Súper Tomàquet. I a l’hora de sopar, la mare original ha aprofitat per colar-los un bon plat de bròquil, però els nens li han tornat a muntar el drama. L’excusa? Que l’Home Bròquil els hi havia caigut molt bé i que no es menjaran un parent seu mai de la vida. “Mira que n’ets de cruel, mama!”.</span></span></span></span></span></span></p><p class="MsoNormal"><span class="Apple-style-span" style="font-family:Helvetica, serif;"><span class="Apple-style-span" style="font-size:x-small;">Publicat a </span><i><span class="Apple-style-span" style="font-size:x-small;">Time Out Barcelona</span></i><span class="Apple-style-span" style="font-size:x-small;"> nº70</span></span></p> <!--EndFragment-->Raquel guhttp://www.blogger.com/profile/08003546008496662300noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-2636485498701230777.post-79847378721717743582009-10-16T11:49:00.004+02:002009-10-16T12:07:07.704+02:00Armes de dona<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://1.bp.blogspot.com/_NmAiB38Giw8/SthFdCtG5lI/AAAAAAAABcs/xx8EJssDjOw/s1600-h/n600732566_930408_4613.jpg"><img style="float:right; margin:0 0 10px 10px;cursor:pointer; cursor:hand;width: 241px; height: 320px;" src="http://1.bp.blogspot.com/_NmAiB38Giw8/SthFdCtG5lI/AAAAAAAABcs/xx8EJssDjOw/s320/n600732566_930408_4613.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5393136919020758610" /></a><p class="MsoNormal"><span style="font-family:Helvetica;"><span class="Apple-style-span" style="font-size:small;">L’Eva Jota, àlies «Eva Guixots» perquè sempre pinta sortint-se de la ratlla, cada dia fa cara de pomes agres i no vol jugar amb ningú de P4 a l’hora del pati. S’asseu tota malcarada en un racó i espera que passin els minuts fins que torna a ser hora d’entrar a classe. <span class="Apple-style-span" style="font-family: Georgia, serif; "><span style="font-family:Helvetica;"><span class="Apple-style-span" style="font-size:small;">Avui una altra nena, la Lena, ha decidit que jugarà amb l’Eva Guixots peti qui peti, perquè ja n’està farta de veure-la sempre allà sola en un racó, pobreta. S’hi ha acostat poc a poquet i li ha dit per jugar juntes. L’Eva Guixots ni se l’ha mirada. La Lena ha insistit una mica més, però la Guixots ha grunyit, amenaçadora. Toca retirada, Lena. I la petita s’allunya tota indignada. Què s’ha cregut la Guixots? </span><i><span class="Apple-style-span" style="font-size:small;">Vendetta</span></i></span><span style="font-family:Helvetica;"><span class="Apple-style-span" style="font-size:small;">! I se’n va cap al nen cavernícola de la classe, en Jonathan, i li ordena que aixequi les faldilles a l’Eva Guixots. Així n’aprendrà! El nen cavernícola fa que sí amb el cap, s’acosta a la seva presa i compleix l’encàrrec com un sicari eficient. Faldilles amunt! L’Eva Guixots xiscla, crida, gemega i renega amb la cara vermella com un pebrot (on deu haver aprés tantes paraulotes?). El </span><i><span class="Apple-style-span" style="font-size:small;">xivato</span></i></span><span style="font-family:Helvetica;"><span class="Apple-style-span" style="font-size:small;"> de la classe, l'Arturet, que ho ha vist tot amagat darrera un arbre del pati, va directe cap a la senyoreta a informar. Però la Lena, que se n’adona, se li avança, es planta davant la senyoreta i li diu amb la seva carona més angelical: “</span><i><span class="Apple-style-span" style="font-size:small;">Senyu</span></i></span><span style="font-family:Helvetica;"><span class="Apple-style-span" style="font-size:small;">, </span><i><span class="Apple-style-span" style="font-size:small;">senyu</span></i></span><span style="font-family:Helvetica;"><span class="Apple-style-span" style="font-size:small;">, l’Arturet li ha dit al Jonathan que li aixequi les faldilles a l’Eva Guixots!”.</span></span></span></span></span></p><p class="MsoNormal"><span class="Apple-style-span" style="font-family:Helvetica, serif;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: x-small;">Publicat a </span><i><span class="Apple-style-span" style="font-size: x-small;">Time Out Barcelona</span></i><span class="Apple-style-span" style="font-size: x-small;"> nº42</span></span></p> <!--EndFragment-->Raquel guhttp://www.blogger.com/profile/08003546008496662300noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-2636485498701230777.post-76686542626929433512009-10-07T20:14:00.009+02:002009-10-10T20:27:38.205+02:00Repel·lent!<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://4.bp.blogspot.com/_NmAiB38Giw8/Ss7rDr2FjHI/AAAAAAAABAM/sPb8QpShT6U/s1600-h/n600732566_930409_4890.jpg"><img style="float:right; margin:0 0 10px 10px;cursor:pointer; cursor:hand;width: 240px; height: 320px;" src="http://4.bp.blogspot.com/_NmAiB38Giw8/Ss7rDr2FjHI/AAAAAAAABAM/sPb8QpShT6U/s320/n600732566_930409_4890.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5390504252550777970" /></a><br /><!--StartFragment--> <p class="MsoNormal"><span style="font-family:Helvetica;"><span class="Apple-style-span" style="font-size:small;">He conegut un nen repel·lent que mai no està content, sino </span><i><span class="Apple-style-span" style="font-size:small;">corull de joia</span></i></span><span style="font-family:Helvetica;"><span class="Apple-style-span" style="font-size:small;">. Quan va de colònies, parla de com escataina la gallina i com esgüellen els ratolins; i els seus companys se’l miren com si fos marcià. Però si mai se’n foten d’ell dient-li-ho, replica tot saberut i arrufant el nas que “En tot cas, encara no està provat que hi hagi vida a Mart”. </span></span></p><p class="MsoNormal"><span style="font-family:Helvetica;"><span class="Apple-style-span" style="font-family:Georgia, serif;"><span style="font-family:Helvetica;"><span class="Apple-style-span" style="font-size:small;">Aquest nen té com a </span><i><span class="Apple-style-span" style="font-size:small;">hobby</span></i></span><span style="font-family:Helvetica;"><span class="Apple-style-span" style="font-size:small;"> corregir tothom –siguis on siguis, a la consulta del metge o a la cua del super– i gaudeix (que no </span><i><span class="Apple-style-span" style="font-size:small;">disfruta</span></i></span><span style="font-family:Helvetica;"><span class="Apple-style-span" style="font-size:small;">) especialment quan algú diu “Vale” i ell, amb la seva veueta irritant, pot replicar “</span><i><span class="Apple-style-span" style="font-size:small;">Vale</span></i></span><span style="font-family:Helvetica;"><span class="Apple-style-span" style="font-size:small;"> no, </span><i><span class="Apple-style-span" style="font-size:small;">d’acord”</span></i></span><span style="font-family:Helvetica;"><span class="Apple-style-span" style="font-size:small;">. Gairebé dirieu que babeja del gustet. </span><span class="Apple-style-span" style="font-family:Georgia, serif;"><span style="font-family:Helvetica;"><span class="Apple-style-span" style="font-size:small;">Pensareu que a un especímen com aquest li cauen </span><i><span class="Apple-style-span" style="font-size:small;">hòsties</span></i></span><span style="font-family:Helvetica;"><span class="Apple-style-span" style="font-size:small;"> per totes bandes a l’hora del pati o que li prenen l’entrepà cada dia, però no. Res més lluny de la realitat. La </span><i><span class="Apple-style-span" style="font-size:small;">senyu</span></i></span><span style="font-family:Helvetica;"><span class="Apple-style-span" style="font-size:small;"> de cinquè –que des que el coneix, porta sempre un parell de </span><i><span class="Apple-style-span" style="font-size:small;">tranquimacins</span></i></span><span style="font-family:Helvetica;"><span class="Apple-style-span" style="font-size:small;"> al bolso– no s’explicava que el repel·lent no marxés del cole cada dia amb un ull de vellut. No és que sigui el més popular de la classe, però per alguna extraña raó ningú no gosa tocar-li un pèl. I si primer ella agraïa tenir a classe un nen </span><i><span class="Apple-style-span" style="font-size:small;">civilitzadet</span></i></span><span style="font-family:Helvetica;"><span class="Apple-style-span" style="font-size:small;">, ara ja comença a estar-ne farta; sobre tot d’ençà que ha descobert que ja ha anat un parell de vegades a informar el director de l’escola que algun dia ella ha acabat la classe cinc minuts abans. I avui, ai! El nen se'ns ha quedat tancat al lavabo! A pany i clau. Un moment... per què fa aquest somriure estrany, la </span><i><span class="Apple-style-span" style="font-size:small;">senyu</span></i></span><span style="font-family:Helvetica;"><span class="Apple-style-span" style="font-size:small;">?</span></span></span></span></span></span></p><p class="MsoNormal"><span class="Apple-style-span" style="font-family:Helvetica, serif;"><span class="Apple-style-span" style="font-size:x-small;">Publicat a </span><i><span class="Apple-style-span" style="font-size:x-small;">Time Out Barcelona </span></i><span class="Apple-style-span" style="font-size:x-small;">nº43</span></span></p><p class="MsoNormal"><span class="Apple-style-span" style="font-family:Helvetica, serif;"><b><span class="Apple-style-span" style="font-size: small;">Dedicat a l'Helena... ella ja sap per què ;-</span></b><span class="Apple-style-span" style="font-size: small;">)</span></span></p> <!--EndFragment-->Raquel guhttp://www.blogger.com/profile/08003546008496662300noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2636485498701230777.post-62695768919359866972009-10-02T15:09:00.004+02:002009-10-02T15:15:14.714+02:00Malparits<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://3.bp.blogspot.com/_NmAiB38Giw8/SsX8jbsuq-I/AAAAAAAABAE/6COAF_fcWqQ/s1600-h/n600732566_1461951_6727982.jpg"><img style="float:right; margin:0 0 10px 10px;cursor:pointer; cursor:hand;width: 244px; height: 320px;" src="http://3.bp.blogspot.com/_NmAiB38Giw8/SsX8jbsuq-I/AAAAAAAABAE/6COAF_fcWqQ/s320/n600732566_1461951_6727982.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5387990214879652834" /></a><br /><!--StartFragment--><span style="font-family:Helvetica;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: small;">Si és cert allò que diuen que darrere de tot gran home hi ha una gran dona, darrere de tot nen malparit hi ha un pare o una mare malparits. Comprovat. I no cal anar gaire lluny per trobar exemplars d’aquesta espècie. Un recent treball de camp m’ha dut a descobrir l’ínclit Àlex i la seva mare. A l’Àlex, per començar, no li dóna la gana de relacionar-se amb els nens de la classe que parlen català. Ha muntat el seu grupet, </span></span><div><span style="font-family:Helvetica;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: small;">del qual és líder, i margina la resta amb tot l’orgull d’un petit mascle alfa. Ahir, sortint de classe, un dels </span><i><span class="Apple-style-span" style="font-size: small;">descastats</span></i><span class="Apple-style-span" style="font-size: small;">, en Blai, va intentar integrar-se jugant a cotxes amb l’Àlex i el seu seguici mentre les mares xerràven. </span></span><div><span style="font-family:Helvetica;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: small;">A l’instant, l’Àlex va començar a bramar, dient que en Blai l’havia pegat. </span></span><div><span style="font-family:Helvetica;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: small;">En Blai, pobre, que no és famós perquè se li escapi la mà fàcilment, no entenia res. La mare de l’Àlex consolava el seu fill dient-li “</span><i><span class="Apple-style-span" style="font-size: small;">seguro que el nene lo ha hecho sin querer</span></i></span><span style="font-family:Helvetica;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: small;">” i el nen, sanglotant entre llàgrimes de cocodril, que no, que ho havia fet expressament. Llavors la mare, sense tallar-se ni un pèl, va i li salta </span><i><span class="Apple-style-span" style="font-size: small;">“Pues si tu ves que un niño te pega, pégale tú más fuerte”</span></i></span><span style="font-family:Helvetica;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: small;">. Apa! I després, mossega-li l’orella!, que afegiria la mare del Mike Tyson. I si no t’entén, crida més fort! I ull per ull i dent per dent! I</span><i><span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"> hay dos líneas de investigación!</span></i></span><span style="font-family:Helvetica;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"> Decididament, amb espècimens com aquests, quin gran futur li espera a la humanitat. </span></span><!--EndFragment--> <div><span class="Apple-style-span" style="font-family:Helvetica, serif;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"><br /></span></span></div><div><span class="Apple-style-span" style="font-family:Helvetica, serif;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: x-small;">Publicat a </span><i><span class="Apple-style-span" style="font-size: x-small;">Time Out Barcelona</span></i><span class="Apple-style-span" style="font-size: x-small;"> nº37</span></span></div></div></div></div>Raquel guhttp://www.blogger.com/profile/08003546008496662300noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2636485498701230777.post-49337423974322389442009-09-24T18:59:00.005+02:002009-09-24T19:29:54.619+02:00Jo, marciana<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://2.bp.blogspot.com/_NmAiB38Giw8/SruqgNa4rzI/AAAAAAAAA_8/FYXTs7e1NFU/s1600-h/9921_142114482566_600732566_2481229_2118212_n.jpg"><img style="float:right; margin:0 0 10px 10px;cursor:pointer; cursor:hand;width: 239px; height: 320px;" src="http://2.bp.blogspot.com/_NmAiB38Giw8/SruqgNa4rzI/AAAAAAAAA_8/FYXTs7e1NFU/s320/9921_142114482566_600732566_2481229_2118212_n.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5385085249786523442" /></a><p class="MsoNormal"><span style="font-family:Helvetica;"><span class="Apple-style-span" style="font-size:small;">De vegades una se sent extraterrestre. Vas per la vida convençuda que ho fas tot el millor que pots –sobre tot <span class="Apple-style-span" style=" ;font-family:Georgia, serif;"><span style="font-family:Helvetica;"><span class="Apple-style-span" style="font-size:small;">amb el primer fill, pagant la </span><i><span class="Apple-style-span" style="font-size:small;">novatada</span></i></span><span style="font-family:Helvetica;"><span class="Apple-style-span" style="font-size:small;">– fins que, tard o d’hora, coincideixes amb un pare o una mare d’aquells que tot ho saben i que tenen un màster en </span><i><span class="Apple-style-span" style="font-size:small;">com educar els fills dels altres</span></i></span><span style="font-family:Helvetica;"><span class="Apple-style-span" style="font-size:small;">. Qualsevol diria que formen part d’una lògia secreta on se’ls descobreix la veritat absoluta i universal. Sempre et tens un a prop, i apareix quan menys t’ho esperes. Avui, al parc, li has dut un entrepà de xocolata al teu nen, que feia bots de l’alegria quan l’ha vist. No n’hi dones sovint i, esclar, allò era una festassa! Mentre jugava i se’l menjava tot content, tu contemplaves emocionada aquell moment de felicitat absoluta fins que una veu femenina ha dit: “És dolentíssim que mengin coses dolces, no ho sabies?”. Grinyol de violí desafinat i tallada de rotllo. “Perdó?” demanes educadament. “Això, que el sucre els genera addició. Jo al meu només li dono patés d’algues, que aporten molts nutrients”. Eing? “I segur que de nit no et dorm bé”, diu condescendent. Però què diu? Si no la coneixes de res! “Si no l’alimentes bé, el seu cervell no es desenvoluparà com cal?”. De què va? “Tu vols que faci tres carreres i un doctorat?”, diu pujant el to per veure si reacciones. Però què és això, una càmera oculta? No pots ni badar boca. Veient que no respons, se’t queda mirant, et repassa de dalt a baix, sospira, i fa que no amb el cap. T’acaba de deixar per tonta. Està clar que no et voldran mai a la lògia (massa sucre quan eres petita, segur!).</span></span></span></span></span></p><p class="MsoNormal"><span class="Apple-style-span" style="font-family:Helvetica, serif;"><span class="Apple-style-span" style="font-size:small;">Publicat a </span><i><span class="Apple-style-span" style="font-size:small;">Time Out Barcelona</span></i><span class="Apple-style-span" style="font-size:small;"> nº20</span></span></p> <!--EndFragment-->Raquel guhttp://www.blogger.com/profile/08003546008496662300noreply@blogger.com0